Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Wiki FAADA - Dofins
  • Si tens proves (vídeos o fotos) d’espectacles o d’interaccions amb dofins, de comportaments anormals dels animals o si tens coneixement que s’abusa dels animals en alguna de les instal·lacions d’algun zoo o delfinari, contacta amb nosaltres en info@sosdelfines.org.

    També pots escriure als mitjans de comunicació que coneguis (locals, nacionals, cartes al director) per denunciar la problemàtica i la situació actual al país o a la ciutat on resideixes.

    Més informació:

    Abast: Espanya

    1. Mantingues la calma.
    2. Telefona al 112 per explicar la situació.
    3. Estableix un perímetre al voltant de l’animal perquè no s’hi apropi la multitud ni altres animals.
    4. Mantén l’animal fred amb estovalles humides sobre el llom de manera regular. Serà necessari que una persona vagi constantment a agafar aigua amb una galleda.
    5. Mantén-ne l’espiracle (forat a través del qual respiren) lliure, sense cobrir. És important evitar que hi entre aigua per aquest orifici (compte a mesura que en mulles el cos).
    6. Mantén les persones allunyades de l’espiracle, pot ser perillós.
    7. Mantén les persones allunyades de l’aleta caudal (cua), pot ser perillós.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.

    12 delfinaris: quatre a les Canàries, tres a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.

    En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • NO, de moment cap dofí dels que es mantenen als delfinaris o als parcs zoològics a Espanya té concedit permís de CITES per poder fer activitats en les quals es pugui nedar amb ells.

    Tot i això, existeixen alguns delfinaris que aprofiten un buit legal i s’emparen a l’estricta definició de “nedar” i ofereixen “interaccions” en les quals les persones poden anar a l’aigua amb els animals, tocar-los i fins i tot ser impulsades pels dofins.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • No existeixen estudis científics vàlids que demostrin que la teràpia amb dofins tingui un efecte terapèutic prolongat ni tampoc que tingui més efecte terapèutic en humans que les teràpies amb animals domèstics (com són gossos, gats i cavalls).

    L’efecte positiu que pot extraure’s d’aquestes teràpies, a més de ser temporal, pot aconseguir-se pel fet que sortir de casa a realitzar una activitat nova, per l’alta expectativa i els reconeguts beneficis que té l’aigua per si mateixa. Aquesta activitat és un risc per a aquells que la realitzen, tant les persones com els dofins. A més, per als dofins suposa un estrès afegit al fet de viure en captivitat. Els forcen a més hores d’entrenament i treball extra. Els centres que ofereixen aquesta activitat estan orientats al negoci i no a fins socials, bé cobrant tarifes o bé a costa de donatius.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Són potencialment perillosos per l’alçada i per les característiques físiques. Tanmateix, en la naturalesa s’ha produït molt pocs casos d’atacs a persones. Les agressions de les quals es té constància han estat causades per persones que d’alguna manera molestaven els animals.

    En captivitat sí que hi ha hagut nombrosos atacs a persones per part de cetacis. Se n’han registrat més de 70 atacs d’orques a persones i hi ha hagut quatre morts. Les més recents van ser en 2010 a Orlando (EUA) i en 2009 a Loro Parque (Tenerife). També estan documentats casos de dofins que han atacat els cuidadors i/o al personal de manteniment.

    En ocasions, un animal d’aquestes característiques també pot causar lesions a una persona per accident, és a dir, sense necessitat de mostrar un comportament agressiu.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.

    Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Sí, pot tornar a la mar encara que l’èxit de la reintroducció depén de diversos factors: la quantitat de temps que hagi romàs en captivitat i el tracte que se li hagui donat durant aquell període.

    Es más fácil reintroducir un animal que se haya rescatado por varamiento y al que no se le ha entrenado para obedecer a las personas ni se ha cambiado su alimentación. Aún así, tras un proceso largo de aclimatación al mar, de recordarle cómo puede alimentarse por sí mismo y de mejora de su estado de salud –tanto física como mental– algunos cetáceos podrían volver a vivir en libertad.

    És més fàcil reintroduir un animal que s’hagi rescatat per encallament i al qual no se l’hagi entrenat per obeir a les persones ni se n’hagi canviat l’alimentació. Tot i això, després d’un llarg procés d’aclimatació a la mar, de recodar-li com pot alimentar-se per si mateix i de millora de l’estat de salut –tant físicament com mentalment– alguns cetacis podrien tornar a viure en llibertat.

    Tots aquells que no superin amb èxit aquesta etapa prèvia, podrien acabar els seus dies igualment a la mar, però en una àrea limitada i sota supervisió humana; són els llocs coneguts com a santuaris o refugis costaners.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • S’estima que actualment hi ha més de 2.000 cetacis en captivitat en 60 països.

    Les espècies més utilitzades són els dofins mulars i les orques (Delphinidae) i també marsopes (Phocoenidae) i belugues (Monodontidae). Tot i que la majoria d’aquestes espècies viu en delfinaris i parcs aquàtics, també hi ha dofins en centres comercials, discoteques i hotels. Fins i tot alguns exèrcits els utilitzen com a localitzadors de mines o per transportar equips de detecció òptics o electrònics.

    És difícil realitzar un càlcul exacte ja que aquests centres no solen ser transparents pel que fa al moviment dels seus animals i no comptabilitzen les cries, les quals tenen més risc de mortalitat a curta edat.

    Més informació:

    Abast: Internacional