Maltractament no és sols agredir físicament un animal. També són maltractament, i per tant denunciables, actes d’omissió que vulnerin els drets dels animals com ara no proporcionar aliment, mantenir l’animal en condicions higienicosanitàries deficients, abandonar-lo, mantenir-lo tancat en un balcó durant hores, etc.
En funció de la comunitat autònoma o del municipi on es produeixin els fets, es podran perseguir unes accions o unes altres mitjançant la incoació d’un expedient administratiu sancionador.
Els casos de maltractament físic amb resultat de mort o de lesions, explotació sexual o abandonament que es regulen en el Codi Penal són delicte.
Consulta la legislació del teu municipi o de la teva comunitat autònoma aquí.
Abast: Espanya
Per via penal, pots denunciar casos de maltractament físic, lesions o mort de l’animal, actes de zoofília, baralles d’animals o abandonament i tràfic d’espècies salvatges o caça i pesca il·legals.
Més informació:
Consulta la legislació del teu municipi o comunitat autònoma aquí.
Abast: Espanya
Si veus algun acte constitutiu de maltractament animal, has de telefonar a les autoritats competents (SEPRONA, Agents Rurals, Mossos d’esquadra, agents de la Guàrdia Urbana o a la Policia local).
Paral·lelament, pots reunir proves com ara fotografies de la situació de l’animal o vídeos del maltractament. També és important que prenguis nota del número d’actuació de l’acta que realitzin els agents, que et servirà per poder fer un seguiment del cas i evitar que el maltractament quedi impune.
Consulta la legislació del teu municipi o de la teva comunitat autònoma aquí.
Abast: Espanya
Les denúncies penals per maltractament poden realitzar-se en qualsevol comissaria o al jutjat de guàrdia. Les denúncies administratives han de presentar-se a l’organisme competent, sia l’ajuntament sia el departament corresponent del govern de cada comunitat autònoma (en la majoria dels casos és el Departament d’Agricultura).
És important destacar que tot cas o circumstància s’ha de denunciar per escrit i esmentar explícitament en la mateixa denúncia tots els documents que s’hi adjunten (fotografies o vídeos) per tal d’evitar que s’extraviï documentació. D’aquesta manera, obligarem les autoritats competents que actuïn en cas de denúncia, ja que tindran coneixement dels fets i, no ho fessin, estarien eludint la responsabilitat legal que els hi correspon.
Abast: Catalunya
La competència per a la recollida d’animals abandonats és municipal. Cal contactar amb l’ajuntament o amb la policia local perquè identifiquen l’animal amb el seus mitjans o a través d’un veterinari. En el cas que no estigui identificat o no se’n pugui trobar la família, s’ingressarà l’animal en un centre d’acollida o de rescat amb el qual l’ajuntament tingui un conveni.
Si l'animal porta xip, es important comprovar en totes les bases de dades existents per tal de localitzar el propietari:
Arxiu de la Comunitat Autònoma, Red Espanyola (REIAC), Red Europea (EUROPETNET), Red Internacional (PETMAXX).
S’ha de tenir en compte que molts ajuntaments d’Espanya envien els animals a gosseres on es procedirà al sacrifici una vegada transcorregut el termini legal si ningú no reclama l’animal o si ningú no l’adopta.
Abast: Espanya
Necessites obtenir una llicència administrativa, la qual t’atorgarà el teu ajuntament. Per obtenir la llicència, els requisits són els següents:
Més informació:
Consulta la legislació del teu municipi o comunitat autònoma aquí.
Abast: Espanya
La tinença privada de determinats animals salvatges està permesa per la llei. L’adoptant d’un animal salvatge és l’únic responsable de per vida del benestar, de l’estat sanitari i de la salut, control i responsabilitat legal de l’animal.
En general, els animals salvatges han de mantenir-se en captivitat per garantir les mesures de seguretat necessàries per evitar danys materials a persones, a animals d’altres espècies o al medi natural. En cap cas no es poden alliberar en la naturalesa ni tampoc ser exhibits ni passejats als espais públics.
Cal tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil (veure normativa sobre animals potencialment perillosos).
Tampoc s’ha d’oblidar que alguns d’aquests animals estan en perill d’extinció, per la qual cosa és molt important tenir presents tots els requeriments legals de la tinença i la comercialització d’aquestes espècies (normatives avall indicades).
La majoria d’aquests animals són capturats al medi natural on viuen i la compra sempre fomenta el tràfic d’animals. A més, molts moren a causa de l’estrès del transport o per inadaptació, per la qual cosa es requereix usar un nombre més elevat d’animals perquè finalment sols uns pocs arriben al nostre continent.
Per totes aquestes raons des de FAADA recomanem NO comprar ni tenir animals salvatges.
Normatives sobre comerç i tinença d’espècies protegides segons CITES:
Abast: Espanya
Deixar a un gos tancat al cotxe a l'estiu pot posar en perill la vida de l'animal, de trobar-nos en una situació així has de dur a terme els següents passos:
Abast: Espanya
La Llei d'arrendaments urbans estableix que el propietari té la possibilitat de prohibir la tinença d'animals en el domicili arrendat, deixant en mans de les parts la decisió sobre aquesta qüestió. En principi, el propietari pot fer constar en el contracte de lloguer la prohibició per a la tinença d'animals. Per això, si en el contracte s'estableix expressament la clàusula de prohibició i s'incompleix, l'arrendador té dret a resoldre el contracte.
Un altre cas en què l'arrendador té la potestat de resoldre el contracte és en aquells supòsits en els quals durant el compliment del contracte i, sense establir-se en aquest una prohibició de tinença d'animals domèstics, es derivin danys en l'immoble. Així mateix, tindrà la mateixa potestat de resoldre el contracte en aquell supòsit en què en l'habitatge tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites. Les activitats en qüestió hauran de ser realment intenses i pertorbadores de la normal convivència a l'efecte de la resolució contractual, així com acreditar que es duen a terme aquestes activitats.
Aclarir que, en tots aquells contractes en què no es trobi expressament una clàusula que prohibeixi la seva tinença, l'arrendatari podrà dur amb ell als seus animals domèstics a l'habitatge llogat.
Ara bé, sense perjudici de tot l'anterior, que és la situació vigent, des de l'àrea legal d'aquesta entitat, hem desenvolupat una teoria jurídica personal, en la matèria, encara que sense suport judicial a Espanya fins a la data: la prohibició total i absoluta de la tinença d'animals domèstics en els contractes de lloguer és potencialment contrària a Dret, i per tant, aquesta prohibició seria una clàusula anul·lable del contracte.
En aquest sentit, el fet de denegar "a priori" la contractació de l'arrendament d'un immoble pel simple fet de ser propietari d'un animal, entraria dins el terreny de la "discriminació" respecte de la resta de ciutadans que no el tenen, i això seria contrari al principi de "igualtat davant la llei" i a no ser discriminat "per qualsevol altra circumstància personal o social" de l'art. 14 CE, sempre que l'única raó de no contractar amb ell sigui la tinença de l'animal. Com sempre, el problema estarà en poder provar aquesta raó davant un jutge.
És més, la Llei d'Arrendament Urbans no autoritza a "discriminar" a una persona per la simple tinença d'una "cosa" i "per caprici" del propietari. Una qüestió diferent és que la mateixa indiqués expressament que es prohibeix la tinença d'animals, excepte acord en contra. El punt de partida és que és legal la seva tinença, atès que no es prohibeix, de manera que només queda regular aquesta circumstància, però no prohibir-la per imposició unilateral del propietari de l'habitatge. Entenent que aquesta prohibició discriminatòria en el contracte seria un "exercici abusiu d'un dret" o "exercici antisocial" del dret de propietat, regulat en l'art. 7.2 del Codi Civil.
Prohibir tenir un animal de companyia a l'habitatge llogat seria igual que discriminar i prohibir a algú tenir una cadena de música o TV gran, ja que l'arrendador "presumeix" que es va a fer soroll o a molestar els veïns. O prohibir l'inquilí a posseir un piano o guitarra elèctrica. O no arrendar a famílies que tinguin nens petits només perquè "poden molestar, trencar coses o fer malbé l'habitatge". O no arrendar a algú per meres raons racials, d'origen nacional o d'orientació sexual, o per "les pintes" (crestes, tatuatges, forma de vestir, etc.).
Recordem que l'art. 10 de la Constitució espanyola (CE) regula el desenvolupament de la lliure personalitat, i la CE assenyala la Llibertat, Justícia i Igualtat com "valors superiors" del nostre ordenament jurídic (art. 1 CE).
La tinença d'animals domèstics entenem que és una manifestació d'aquest art. 10 CE, i també del dret a la intimitat personal i familiar (art. 18 CE), i també s'ha de respectar la Llibertat i Igualtat davant la llei dels propietaris d'animals domèstics enfront dels que no en tenen.
Discriminar d'entrada i sistemàticament als propietaris d'animals domèstics que compleixin amb la legislació sobre les mateixes (microxip, vacunes, condicions higièniques adequades, etc.) i denegar-los el poder signar un contracte d'arrendament únicament per purs prejudicis de "potencials danys o molèsties" indefinits i imprevisibles entenem que és contrari a Dret, de manera que aquest contracte d'arrendament amb aquesta clàusula de prohibició total d'animals domèstics podria impugnar davant els jutges i tribunals de justícia, o, si s'escau anul·lar-se en sentència si fos invocada per un arrendador contra el seu inquilí en un litigi per presumpte incompliment contractual.
Abast: Espanya
En la Llei de Propietat Horitzontal no es prohibeix en si mateix la tinença d'animals domèstics en els habitatges. En aquells supòsits en què es contravingui l'article 7.2 de la llei esmentada, mediant causa justa, un jutge pot prohibir la tinença d'animals domèstics. L'article disposa el següent: "al propietari o ocupant de l'habitatge no els està permès desenvolupar en ell o en la resta de l'immoble activitats prohibides en els estatuts, que perjudiquin la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites".
En referència als Estatuts, aquests tampoc poden prohibir la tinença d'animals domèstics en un dels habitatges de la comunitat sense una causa justa, simplement per la tinença d'aquest animal ja que seria discriminatori i atemptaria contra els drets fonamentals establerts a la Constitució. En una regulació similar a la que estableix la llei anteriorment esmentada, en aquells supòsits en els quals es pertorbi la tranquil·litat dels veïns es podrà actuar.
Per això, tots aquells Estatuts que sense una causa justa estableixin la prohibició de tinença d'animals a la comunitat, són impugnables. La jurisprudència, en aquest sentit, ha establert una base establint la prevalença dels drets individuals del propietari de l'animal.
Abast: Espanya
Els veïns de la comunitat poden canviar els estatuts i incloure la prohibició, però, per a això, és requisit indispensable el vot favorable de la comunitat al complet, incloent per tant la persona que es veuria afectada per la prohibició.
En el supòsit en què ens mudem a una comunitat en la qual es prevegi expressament en els seus estatuts la prohibició d'ús de l'ascensor comunitari acompanyat del nostre gos, no quedarà més remei que fer servir les escales. Es podria sol·licitar un canvi en els Estatuts, requerint de nou la unanimitat.
Finalment, aclarir que no hi ha cap llei que prohibeixi pujar amb el vostre gos a l'ascensor, llevat que la comunitat de veïns l'hagi canviat abans d'arribar a la comunitat.
Tot i això i, utilitzant l'argument esgrimit respecte de la prohibició de tenir animals en un pis de lloguer, la prohibició d'ús de l'ascensor amb animals de companyia pot ser discriminatòria si no hi ha una causa justa.
Abast: Espanya
Per publicar qualsevol anunci de venda o donació d’animals mitjançant revistes, portals d’Internet o publicacions similars, és imprecisdinble la inclusió del número de registre de nucli zoològic, sota sanció de fins 400 euros.
Més informació:
Abast: Catalunya
La denúncia es pot enviar a l’ajuntament on resideixi el criador/venedor il·legal o al departament competent de la comunitat autònoma.
En el cas de Catalunya, són els serveis territorials del departament de Territori i Sostenibilitat:
Has d’aportar totes les proves disponibles i les dades del venedor. Paral·lelament a la denúncia administrativa, pots presentar-ne una altra en la delegació d’Hisenda amb aquest model de denúncia pública.
Més informació:
Abast: Catalunya
El comerç d’animals salvatges està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). El comerç d’aquestes espècies s’autoritza sols sota circumstàncies excepcionals i complint certes condicions que varien segons l’apèndix en què figura cada espècie animal. Tan sols poden vendre animals les botigues autoritzades (establiments, no particulars), que han de tenir un nucli zoològic legal i la documentació i permisos en regla, tant de l’establiment com dels animals amb els quals comercia.
Apèndix I: s’inclouen totes les espècies en perill d’extinció. El comerç d’aquestes espècies s’autoritza solament en circumstàncies excepcionals i sota certes condicions.
Apèndix II: s’inclouen les espècies que no es troben necessàriament en perill d’extinció però el comerç de les quals ha de controlar-se per tal d’evitar una utilització incompatible amb la seva supervivència. També s’hi inclouen espècies de l’Apèndix I que hagin estat criades en captivitat per a fins comercials.
Apèndix III: s’inclouen espècies que estan protegides almenys en un país, el qual ha sol·licitat l’assistència d’altres parts en la CITES per tal de controlar-ne el comerç. Sols es podrà importar o exportar (o reexportar) un espècimen d’una espècie inclosa als Apèndixs de la CITES si s’ha obtingut el document apropiat i s’ha presentat al despatx de duanes en un port d’entrada o de sortida. Tot i això, els requisits poden variar entre països i és recomanable consultar les legislacions nacionals que poden ser més estrictes.
Més informació:
Abast: Espanya
El circ és un bell espectacle en què homes i dones posen a prova les seves capacitats físiques per meravellar i entretenir el públic. Cada vegada hi ha més circs que no utilitzen animals com ara el conegut Circ du Soleil.
Si prefereixes els circs sense animals, t’oferim aquestes propostes:
Més informació:
Abast: Espanya
Més informació:
Abast: Espanya
Pots adreçar-te a l’Alcaldia i a tots els partits polítics del teu ajuntament per sol·licitar que la teva localitat es declari “Lliure de circs amb animals”. Pots presentar una instància acompanyada d’un model de moció i emplenar-la amb una còpia adjunta del dossier d’Infocircos i una carta model que també posem a la teva disposició.
Pots sol·licitar-nos tota aquesta documentació aquí.
Més informació:
Abast: Espanya
En 2017 hi ha més de 400 municipis de tota Espanya que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges. Pots consultar-ne la llista aquí.
Més informació:
Abast: Espanya
Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).
Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.
Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.
Més informació:
Abast: Internacional
Més informació:
Abast: Internacional
Existeixen diverses lleis que poden aplicar-se als circs amb animals a Espanya: la legislació sobre conservació, la legislació sobre sanitat, la legislació sobre seguretat i la legislació sobre benestar.
Més informació:
Abast: Espanya
És complicat valorar tots els factors que poden intervenir en el benestar d’un animal deixant de costat criteris subjectius.
El que sí que és indiscubible és que un animal en un zoo hauria de tenir, com a mínim, aigua i aliment disponibles; un allotjament amb un ambient adaptat per tenir llibertat de moviment (córrer, nedar, excavar, grimpar, etc.); així com la possibilitat de desenvolupar tots els comportaments naturals propis de l’espècie, incloent-hi una estructura social similar a la que tindria en llibertat.
Debe también disponer de atención veterinaria (incluyendo la preventiva, la más importante si tenemos en cuenta que, en muchos casos, una vez el animal enferma, poco se puede hacer para que mejore). Debe tener la posibilidad de evitar situaciones estresantes o de miedo: para ello debe haber distancia de amortiguación entre el público y los animales, barreras visuales y que el animal puede esconderse de la vista de los humanos.
També ha de disposar d’atenció veterinària (incloent-hi la preventitva, la més important si tenim en compte que, en molts casos, una vegada l’animal es posa malalt, poca cosa s’hi pot fer perquè millori). Ha de tenir la possibilitat d’evitar situacions estressants o de por: per a això ha d’haver-hi distància d’amortiguació entre el públic i els animals, barreres visuals i que l’animal pugui amagar-se de la vista dels humans.
Aquests cinc principis estan basats en les Cinc llibertats desenvolupades pel Farm Animal Welfare Council (UK) en 1979.
Més informació:
Abast: Espanya
El Decret 6/1999, del 26 de gener, pel qual s’estableixen les condicions de manteniment dels animals de companyia sols permet mantenir un animal de companyia (gos, gat o fura) lligat per causes justificades i sols durant un interval de temps determinat, i al mateix temps, regula com ha de ser del mètode subjecció:
El Decret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals prohibeix mantenir els animals, no només els de companyia, lligats durant gran part del dia o limitar-ne de manera prolongada el moviment que necessiten.
D’acord amb allò que preveu la normativa vigent, a Catalunya està prohibit mantenir els animals lligats. Si constates que hi ha un animal en aquesta situació de manera permanent, fes fotografies a diferents hores i en diferents dies (amb un diari on consti la data del dia) per demostrar que la situació de l’animal lligat no és puntual i llavors presenta una instància a l’ajuntament. Els agents o els tècnics que intervinguin en la inspecció si comproven que a l’animal se’l manté lligat, hauran d’estendre acta davant aquests fets i hauran de reflectir els motius que esgrimeixi el propietari de l’animal si es dóna el cas, i derivar l’acta als serveis jurídics competents els instructors dels quals hauran de resoldre si hi ha infracció conformement al que estableix la normativa. Una de les excuses més populars que esgrimeixen els responsables de l’animal és que aquest s’escapa, però correspon a la família evitar tota fugida dels animals dels quals és responsable sempre que les mesures que s’hi prenguin no vagin en detriment del benestar dels animals. Si el fet de mantenir-los sense lligar comporta un risc de fugida, el responsable de l’animal hauria de prendre totes les mesures necessàries per modificar les instal·lacions corresponents per tal d’incrementar la seguretat.
En la ciutat de Barcelona, l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals estableix que en els casos en què estigui justificat mantenir l’animal lligat estarà prohibit que aquest hi romangui durant més de dues hores en un lloc fix i en el cas dels cadells durant més d’una hora o si se’n limita permanentment el moviment que necessiten, i mai no podran estar lligats en espais reduïts.
Més informació:
Abast: Catalunya
L’ús de verins o esquers enverinats és freqüent a l’entorn urbà, normalment dirigit a animals de companyia (gossos i gats) i en el medi rural per matar individus d’espècies que es consideren perjudicials per a la caça, la agricultura, la ramaderia, la columbicultura, etc.
L’ús il·legal de verí suposa un greu risc per a la salut pública, per al medi ambient i per a tot tipus d’espècies animals perquè és un sistema no selectiu que s’introdueix en la cadena tròfica.
L’enverinament d’animals i la col·locació d’esquers amb verí estan tipificats com a delicte en el Codi Penal. Segons la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en l’article 336 “tot aquell qui, sense estar legalment autoritzat, empri per a la caça o per a la pesca verí, mitjans explosius o altres instruments o arts de similar eficàcia destructiva o no selectiva per a la fauna, serà castigat amb la pena de presó de quatre mesos fins a dos anys o amb multa de vuit a vint-i-quatre mesos i, en qualsevol cas, la d’inhabilitació especial per a professió o ofici i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de caçar o de pescar en un període d’un fins a tres anys. Si el mal causat fos de notòria importància, s’imposarà la pena de presó esmentada més amunt en la meitat superior.”
En cas de localitzar un animal enverinat o davant qualsevol sospita cal seguir els passos següents:
PROTOCOL D’ACTUACIÓ
Si l’animal encara és viu:
Abast: Espanya
NO, de moment cap dofí dels que es mantenen als delfinaris o als parcs zoològics a Espanya té concedit permís de CITES per poder fer activitats en les quals es pugui nedar amb ells.
Tot i això, existeixen alguns delfinaris que aprofiten un buit legal i s’emparen a l’estricta definició de “nedar” i ofereixen “interaccions” en les quals les persones poden anar a l’aigua amb els animals, tocar-los i fins i tot ser impulsades pels dofins.
Més informació:
Abast: Espanya
Xipre, Eslovènia, Croàcia, Costa Rica, Xile i la Índia han prohibit mantenir cetacis en captivitat. Suïssa i Hongria prohibeixen la importació de cetacis i la construcció de nous delfinaris.
Alguns països estableixen uns estàndards tan estrictes per als delfinaris que resulten massa difícils d’assolir. En aquest grup es troben Brasil, Regne Unit, Noruega o Polònia.
Altres països no disposen de legislació específica, però s’han denegat permisos de construcció a delfinaris en països com ara Islàndia o Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Irlanda, Letònia o Luxemburg.
A Grècia, tot i que hi ha un delfinari, els espectacles amb animals estan prohibits i a Bulgària, on també n’hi ha un, es considera un circ i no un zoològic. Espanya, el “delfinari més gran d’Europa”, està a punt d’inaugurar un nou delfinari a Lanzarote.
Més informació:
Abast: Internacional
El Decret 6/1999 mitjançant el qual s’estableixen les condicions de manteniment dels animals de companyia en tota la comunitat catalana prohibeix que els gossos, gats i fures tinguin com a allotjament habitual els balcons, patis o vehicles.
Les ordenances sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals de l’Ajuntament de Barcelona, van més enllà, ja que prohibeixen mantenir els animals domèstics, –a més d’en balcons, patis interiors i vehicles– en cabines de dimensions reduïdes, galeries, terrats i patis de ventilació. En qualsevol cas, si es tracta de llocs adjacents i exteriors als habitatges, sempre hi han d’estar directament connectats.
Si es constata que es manté un animal en aquestes condicions, és important fer fotografies i presentar una instància al registre de l’ajuntament corresponent tot informant de la situació de l’animal amb imatges adjuntes i a més sol·licitant la intervenció de l’ajuntament.
Més informació:
Abast: Catalunya
Els gats urbans que viuen als nostres municipis i a les nostres ciutats han de ser controlats per impedir-ne la sobrepoblació i per millorar-hi la convivència. D’aquesta manera, també ajudem els gats millorant-ne la salut considerablement i al mateix temps es prevé el contagi de malalties entre els felins.
La llei de protecció dels animals catalana (Decret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Protecció dels Animals) estableix en l’article 16.1 que correspon als ajuntament recollir i controlar els animals abandonats, perduts o assilvestrats, a més de controlar els animals salvatges a l’espai urbà.
Per tant, els ajuntaments tenen l’obligació legal d’intervenir tot destinant recursos per a l’esterilització dels gats. Tant la Generalitat de Catalunya com algunes diputacions disposen de partides pressupostàries a aquest efecte per a tot aquell ajuntament que les sol·liciti.
A Catalunya està prohibit el sacrifici dels animals de companyia als centres d’acollida des de fa vora nou anys, per la qual cosa l’actuació de control més efectiva que tenen els ajuntaments és l’esterilització. L’opció de retirar els gats de l’espai urbà, a més de ser econòmicament inviable, no soluciona el problema ja que s’hi crea el conegut com a “efecte de buit” que provocarà que en al cap de poc temps s’hi torni a instal·lar una nova colònia de gats no controlada. A més, d’aquesta manera no se soluciona el problema que implica la reubicació: és inviable retirar tots els gats del municipi i ingressar-los en centres d’acollida perquè es provocaria una acumulació que en perjudicaria la qualitat de vida. La majoria dels gats ferals són animals que no poden ser adoptats.
Si saps d’una colònia de gats no controlada, pots presentar una instància al registre del teu ajuntament en la qual has d’informar de la situació i sol·licitar a l’ajuntament que hi intervingui per esterilitzar-los. Si l’ajuntament no contesta o la resposta que hi donen és que no destinen recursos a aquest efecte, es pot presentar una queixa al Síndic de Greuges per silenci administratiu i/o per incompliment de les responsabilitats legals.
Si és possible, és important poder deixar constància de la voluntat de col·laborar en el projecte, ja que de vegades la falta d’intervenció és deguda als escassos recursos humans dels quals es disposa per poder-lo portar a terme.
Més informació:
Abast: Catalunya
No, no és legal si no estàs registrat com a nucli zoològic. Per poder fer la transacció dels animals (donació gratuïta o venda), has d'estar inscrit en el Registre de Nuclis Zoològics. És a dir, si es regala o es ven una o més de les cries, ja seria denunciable per cria il·legal.
Més informació:
Abast: Catalunya
ANICOM és el Registre General d’Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya, en el qual estan obligats a estar inscrits tots els gats, gossos i fures que resideixin a Catalunya.
Aquest registre també s’utilitza com a eina de cens en tots els ajuntament de Catalunya, la qual cosa permet tenir més control del nombre d’animals i la localització de les famílies en poc temps.
Més informació:
Abast: Catalunya
SOBRE EL REGISTRE GENERAL D’ANIMALS DE COMPANYIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ANICOM)
És el mateix portar microxip que estar identificat?
No. Una cosa és implantar un microxip a un animal i una altra és que aquest microxip estigui vinculat a un registre. Sempre s’ha d’exigir que es doni d’alta en un registre, ja que si no és el cas, el nostre animal no es considera identificat i per tant, s’estaria incomplint la llei i en cas de pèrdua, no se’n podria localitzar la família.
Quins animals estan obligats a estar registrats en aquest arxiu?
Tots els gats, gossos i fures que viuen a Catalunya.
Qui pot fer el tràmit per registrar el nostre animal?
Els ajuntaments i els veterinaris que identifiquen els animals.
Si el nostre animal ja està registrat en un altre arxiu d’identificació, puc registrar-lo també en l’ANICOM?
Sí, s’hi pot i s’ha de registrar en l’ANICOM ja que és l’arxiu de cens que utilitzen els ajuntaments de Catalunya.
On m’he d’adreçar per censar-lo?
Directament a l’ajuntament on resideixis. Alguns ajuntaments cobren pel tràmit del cens, però la majoria no fa.
El tràmit és gratuït?
Sí, l’alta en el registre és gratuïta. En tot cas, sols s’ha de pagar l’adopció de l’animal a la protectora (la qual inclou la identificació i l’esterilització de l’animal) o bé el servei de la implantació del microxip al veterinari.
Els tràmits de canvi de família, nom, adreça o dades diverses s’han de pagar?
No, tots els canvis són gratuïts en l’ANICOM.
Aquest registre és públic o privat?
L’ANICOM és un registre públic de la Generalitat de Catalunya al qual tenen accés gratuït tots els ajuntaments, i prèvia sol·licitud, totes les protectores, veterinaris i cossos de policia. Per tant, la localització de la família en cas de pèrdua d’un animal pot ser molt ràpida.
Existeix un número de telèfon les 24 hores per informar de la pèrdua o la trobada d’un animal i localitzar-ne els familiars?
Sí, de dilluns a divendres de 8h a 15h al 93 495 80 00 o bé durant les 24h del dia al 93 561 70 00.
En cas de pèrdua del meu animal fora de Catalunya, què he de fer?
Atès que aquest arxiu no està dins de la Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia d’Espanya (REIAC), s’ha d’establir contacte i denunciar-ne la pèrdua mitjançant l’arxiu de la comunitat autònoma o del país on s’ha perdut l’animal, a través de qualsevol veterinari de la zona. L'ANICOM ja forma part de la xarxa europea, EUROPETNET, d’accés públic. També s’ha sol·licitat poder incorporar-se a la xarza internacional PETMAXX.
Tots els veterinaris de Catalunya treballen amb l’ANICOM?
No, tot i que és el registre obligatori per llei a Catalunya. Segons l’article 15.2 del DL 2/2008 de protecció animal, els veterinaris estan obligats a comunicar les dades dels animals que identifiquin en aquest registre. Tanmateix, encara que no tots els veterinaris treballen amb l’ANICOM, cada vegada en són més els qui hi sol·liciten l’accés gratuït que serveix per comprovar les dades del propietari i per poder efectuar les altes immediates dels animals dels ajuntaments que ja ho permeten.
Existeixen altres arxius on podem donar d’alta el nostre animal al territori català?
Sí, a Catalunya també existeix una base de dades privada del Consell de Veterinaris de Catalunya, l'AIAC, en la qual el nostre animal pot estar registrat al mateix temps que en l’ANICOM el qual és obligatori per llei.
Quan és recomanable que el meu animal estigui inscrit en els dos arxius?
En el cas que viatgem amb el nostre animal fora de Catalunya, seria recomanable, tot i que les dades d'ANICOM ja estan a la Red Europea EUROPENET.
Els veterinaris poden donar d’alta els animals directament?
Sí, actualment els veterinaris poden tramitar online les altes dels animals, amb el seu certificat digital. Això permet que l’animal quedi registrat al moment d’implantar-li el xip.
És obligatori que el nostre animal de companyia porti una placa al collar amb dades del propietari?
Sí, tots els gats, gossos i fures, quan circulin per la via pública, han de portar una placa identificativa en què consti el número de telèfon de la família per facilitar-ne la localització en casos de pèrdua. En el cas dels gats i les fures és recomanable que l’animal porti un collar elàstic per tal d’evitar accidents.
Més informació:
Abast: Catalunya
Les fàbriques o granges de cadells (en anglès puppy mill) són instal·lacions de cria de gossos i gats l’objectiu de les quals és l’obtenció de beneficis econòmics. En aquest tipus d’intal·lacions, no es té en consideració el benestar dels animals, els quals viuen tot sovint en condicions molt precàries. A Hongria, Eslovàquia i República Txeca es troben les fàbriques de cadells més grans d’Europa i són les que abateixen el mercat espanyol. Tot i que aquesta explotació es localitza també en altres continents, tan sols als Estats Units d’Amèrica (EUA) es calcula que hi ha unes 10.000 granges de cadells.
Les gosses que tenen una cadellada rere l’altra són mantingudes en gàbies, en condicions higienicosanitàries molt deficients i sense a penes cap tipus d’atenció veterinària. Els cadells són apartats de les mares quan encara són molt petits per tal que entrin en circuits de botigues amb la qual cosa se’ls fa viatjar llargues distàncies per carretera, tot i que segons la normativa europea els cadells han de tenir més de tres mesos perquè puguin ser transportats, ara bé, actualment se’m falsifica la documentació per traslladar-los fent creure que tenen més edat de la que realment tenen.
Una altre gran problema és l’estat de salut d’aquests cadells que solen estar malalts: Parvovirus, Coronavirus, panleucopènia i diverses malalties hereditàries són les més habituals i acaben provocant la mort de molts cadells.
Els animals han d’estar identificats amb microxip norma ISO 11784 i tecnologia HDX o FDXB, vacunació antiràbica (si es tracta d’una primovacunació o vacunació primària) i han d’esperar 21 dies abans de realitzar el viatge. Al passaport, ha de constar tota la informació sanitària requerida: l’animal ha de tenir mínim tres mesos, amb examen clínic realitzat 24 hores abans del viatge per un veterinari autoritzat per l’autoritat competent al l’estat membre d’origen.
Per identificar l’origen d’un cadell d’una botiga s’ha d’exigir que acrediten l’origen de l’animal: per exemple amb el número de nucli zoològic d’origen per poder comprovar si la informació és verídica. Al passaport, ha de consstar també l’origen de l’animal.
Més informació:
Abast: Internacional
Si veus algun tipus de maltractament animal a les xarxes socials, és a dir, persones que torturen i maten animals per després penjar el vídeo dels abusos a Instagram, Facebook o Youtube, segueix aquestes indicacions per denunciar el cas:
Abast: Espanya
