Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.
Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.
Més informació:
