Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Entreteniment - Circs

  • Els animals salvatges que actuen o s’usen en espectables, estan domesticats?

    El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.

    Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).

    Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Què puc fer si prefereixo els circs sense animals?

    El circ és un bell espectacle en què homes i dones posen a prova les seves capacitats físiques per meravellar i entretenir el públic. Cada vegada hi ha més circs que no utilitzen animals com ara el conegut Circ du Soleil.

    Si prefereixes els circs sense animals, t’oferim aquestes propostes:

    1. No visitis els circs que utilitzin animals.
    2. Informa els teus coneguts de la realitat dels animals en els circs.
    3. Difon els cartells que informen sobre la problemàtica de les diferents espècies.
    4. Distribueix els fullets informatius “Los circos no són divertides para los animales”.
    5. Escriu cartes al director dels mitjans de comunicació locals (diaris, revistes, ràdio, etc.) per exposar la realitat i perquè conegui més gent la problemàtica.
    6. Recull signatures dels ciutadans i fes-ne entrega a l’ajuntament de la teva ciutat.
    7. Sol·licita a les escoles que informen la mainada perquè no vagin al circ.
    8. Pots sol·licitar tot el material adreçant-te a circos@inforcircos.org.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Què puc fer si en la meva ciutat s’instal·la un circ amb animals?

    1. Pots contactar amb els patrocinadors del circ i esbrinar si coneixen el tipus d’espectacle i els problemes que implica donar suport a activitats que no respecten els animals.
    2. Pots buscar altres actitivistes i entitats de protecció locals que puguin donar-te suport.
    3. Pots contactar amb la premsa local o escriure cartes a la direcció dels mitjans de comunicació locals.
    4. Pots contactar amb els col·legis per informar-los per tal que no portin la mainada al circ.
    5. Pots fer fotografies o gravar vídeos dels allojatmets, els quals són indicadors del mal estat físic dels animals com ara les estereotípies (conductes anormals i repetitives), etc.
    6. Pots informar-te a l’ajuntament per veure si el circ disposa dels permisos pertinents.
    7. Pots sol·licitar una inspecció a les autoritats perquè verifiquin la situació legal dels animals del circ i per denunciar possibles lesions o maltractament als animals.
    8. Pots organitzar accions per informar, com ara xerrades, col·loquis o repartir fullets a la gent que fa cua.
    9. Pots organitzar una protesta. Podem ajudar-te si ens avises a través de l’adreça circos@inforcircos.org.
    10. Pots iniciar una campanya d’informació als ciutadans sobre la crueltat dels circs amb animals, així com una campanyaa nivell municipal per prohibir la futura instal·lació de circs amb animals.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Què puc fer si vull que el meu municipi es declari lliure de circs amb animals?

    Pots adreçar-te a l’Alcaldia i a tots els partits polítics del teu ajuntament per sol·licitar que la teva localitat es declari “Lliure de circs amb animals”. Pots presentar una instància acompanyada d’un model de moció i emplenar-la amb una còpia adjunta del dossier d’Infocircos i una carta model que també posem a la teva disposició.

    Pots sol·licitar-nos tota aquesta documentació en l’adreça circos@infocircos.org.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Quins municipis d’Espanya s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges?

    En 2017 hi ha més de 400 municipis de tota Espanya que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges. Pots consultar-ne la llista aquí.

    Més informació: 

    Abast: Espanya

  • Quins països s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges?

    Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).

    Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.

    Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Quines prohibicions existeixen en altres països en relació amb els circs amb animals?

    • A Àustria, Bolívia, Grècia i Malta està prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs
    • A Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia està prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.
    • A Bèlgica i Polònia està prohibit l’ús d’animals capturats en estat salvatge.
    • A Malta i Eslovàquia està prohibit l’ús d’animals salvatges d’espècies incloses en el tractat CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres).
    • També existeixen nombroses prohibicions municipals i regionals en països com Austràlia, Brasil, Regne Unit, Canadà i Estats Units, entre d’altres.

    Més informació: 

    Abast: Internacional

  • Quines lleis poden aplicar-se als circs amb animals a Espanya?

    Existeixen diverses lleis que poden aplicar-se als circs amb animals a Espanya: la legislació sobre conservació, la legislació sobre sanitat, la legislació sobre seguretat i la legislació sobre benestar.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Quins problemes manifesten els elefants usats en circs?

    A les instal·lacions dels circs, els elefants solen passar gran part del dia en remolcs, en petites tanques electrificades, amb cadenes a les potes que gairebé no els permeten fer una o dues passes. 

    Les sortides diàries a la pista no són adequades per cobrir les necessitats de grans espais oberts per moure’s i per fer exercici en el cas dels grans mamífers com són els elefants.

    Als circs, per tal d’evitar que orinen a la pista, sols se’ls dóna aigua molt d’hora i després de l’últim xou ja ben entrada la nit.

    Els elefants viuen en entorns on hi ha mot fàcil accés a grans superfícies d’aigua com ara llacs o rius. Als circs, però, no hi ha accés a cap tipus de zona d’aigua on puguin banyar-se, ni tan sols de manera artificial.

    Tots aquests components del seu benestar social i fisiològic tan necessaris per a aquesta espècie són completament descurats.

    Com a conseqüència d’això, poden tenir problemes de:

    • Comportament: estereotípies com zigzaguejar, balancejar el cap i gronxar-se per compensar la falta de moviment. També poden presentar comportaments agressius provocats per l’estrès relacionat amb la incapacitat de reaccionar davant certes situacions.
    • Articulacions: artritis i coixesa derivades de l’encadenament durant llargs períodes de temps o d’una pressió excessiva sobre les articulacions perquè se’ls força a prendre postures inapropiades.
    • Pell: per la incapacitat de prendre banys de sorra i banyar-se. El fang actua com a protector solar i contra altres agressions externes.
    • Peus: quan estan encadenats, han de romandre entre els seus propis orins i les femtes. Això pot provocar-los putrefacció als coixinets dels peus i cremades d’orina a les potes. També s’observa un creixement excessiu de la peülla, clivelles a les ungles i infeccions cuticulars.

    Tampoc no podem oblidar que parlem d’animals molt socials que en estat natural viuen en grans bandades. En captivitat, trobem elefants que viuen sols o en grups molt reduïts (entre dos i cinc individus com a màxim).

    Abast: Espanya

  • Quins problemes manifesten els tigres usats en circs?

    A més de les tècniques que s’utilitzen de manera habitual per aconseguir sotmetre els animals salvatges, als circs els tigres no sols no poder fer prou exercici sinó que no tenen accés a l’aigua. Són animals que també necessiten banyar-se tant en rius com en tolles o bassals.

    Les gàbies en què es tanquen normalment estan buides d’enriquiment ambiental. Sols uns pocs circs instal·len una tanca exterior de tant en tant.

    Per falta d’intimitat, les tigresses eventualment maten els seus propis cadells, ja que no poden protegir-los d’atacs d’intrusos. La presència (visual, auditiva o olfactiva) propera d’altres tigres o actuacions conjuntes els causa estrès i frustració.

    Abast: Espanya

  • Quins problemes manifesten els lleons usats en circs?

    Juntament amb els tigres i altres carnívors que es mouen en amples territoris, els lleons en captivitat són els animals que mostren nivells d’estrès més alts a més de problemes psicològics.

    La presència de prop d’altres espècies com ara zebres, cavalls, camells i cabres, totes elles espècies que serien preses potencials, també els resulta estressant. A l’igual d’altres grans felins, aquests carnívors en captivitat exhibeixen comportaments estereotipats, autodestructius i anormals.

    A més, solen patir osteodistròfia fibrosa per desequilibris de minerals en la dieta i també gastroenteritis a causa de l’estrès pels forts sorolls procedents del trànsit, del públic o de la música.

    Abast: Espanya

  • Quins problemes manifesten els óssos usats en circs?

    En captivitat, els óssos solen mostrar comportaments estereotipats, sobre tot quan viuen en tancats de dimensions reduïdes i buits o quan passen les nits tancats a l’interior. Aquestes són condicions inhòspites: no tenen piscines per banyar-se, estructures per escalar, investigar i jugar, ni substrat natural per cavar o hivernar.

    Les estereotípies més comunes en els óssos són l’anomenada pacing en anglès, la qual consisteix en el fet que l’animal es desplaça seguint sempre el mateix recorregut, que repeteix una i altra vegada. En ocasions, l’animal realitza un moviment determinat en un punt concret del recorregut, habitualment sempre el mateix, per exemple amb el cap. Un altre comportament anormal i danyós provocat per aquestes situacions és el «pica», que és un comportament repetitiu basat en la ingesta de substàncies no alimentoses com són el guix, pèls o terra i l’atracció incontrolable per rosegar fusta o ferro.

    Abast: Espanya

  • Quins problemes manifesten els rèptils usats en circs?

    Les actuacions circenses provoquen ansietat als rèptils. Els circs no poden oferir a aquests delicats animals possibilitats de comportar-se conformement a l’instint natural. Els rèptils reaccionen molt sensiblement a tot tipus de vibracions i canvis de temperatura i per tant, les condicions de vida dels circs amb transports freqüents són incompatibles amb aquestes espècies.

    La falta de benestar i l’estrès dels animals en captivitat moltes vegades deriven en comportaments anormals. En rèptils s’han descrit dos tipus de canvis de comportament que semblen ser conseqüència de l’estrès: hiperactivitat, de vegades acompanyada de cops contra les parets de vidre del terrari i també disminució de l’activitat acompanyada d’anorèxia.

    Més informació:

    Manteca, X. (2015) Benestar d'animals de zoològics, Multimédica Ediciones Veterinarias.

    Abast: Espanya