Les persones van al zoo perquè els agraden els animals. Volen passar un dia agradable a l’aire lliure, veure els animals i, en molts casos, entretenir els més petits de la casa.
Tanmateix, lluny del que poguem pensar, anar al zoo sols serveix per perpetuar una forma desigual, desfasada i poc ètica de relacionar-nos amb els animals. Afortunadament, cada vegada existeixen més alternatives per poder conèixer com són els animals. Les més comunes són: l’observació en el medi natural i l’ús de les noves tecnologies.
No és necessari condemnar els animals a una vida de captivitat, en la qual mai no podran desenvolupar molts comportaments naturals. La imatge que obté la mainada dels animals del zoo tampoc es correspon amb la imatge real de les espècies dins del l’habitat natural d’aquestes.
A més, la Llei de zoos especifica que les raons per mantenir animals en captivitat són la conservació, l’educació i la investigació, tot i que gairebé tots els circs incompleixen aquestes premises. La conservació i la investigació sols podrien sostenir-se si s’acollissin espècies en perill d’extinció i el centre participès en programes de conservació. L’educació pot portar-se a terme sense necessitat de tenir animals en captivitat.
Educar partint del respecte i de l’empatia és sempre una bona idea.
Abast: Espanya
Perquè la desaparició d’espècies és una realitat. Un total de 784 espècies han estat declarades oficialment “extintes” i 65 sobreviuen únicament mitjançant programes de cria o en captivitat. De les 40.177 espècies avaluades utilitzant el criteri de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN), 16.119 estan allistades actualment com a espècies en perill d’extinció, la qual cosa inclou un de cada tres amfibis i un quart dels arbres conífera arreu del món, així com una de cada vuit aus i un de cada quatre mamífers. Sens dubte, ens trobem davant d’un panorama desolador.
La UICN està reconeguda com a l’entitat amb més autoritat per a l’avaluació sobre l’estat global de les plantes i dels animals. Achim Steiner, director general de la UICN recorda que “els ambientalistes tots sols no poden salvar la biodiversitat, questa tasca ha de convertir-se en una responsabilitat de tots i més encara d’aquells que tenen el poder i els recursos per actuar”.
Abast: Espanya
S’ha de mostrar el nom científic i vulgar de l’espècie, l’àrea de distribució, l’hàbitat, l’estructura social, el comportament, la nutrició i l’estat de conservació segons les categories de la llista vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN).
Abast: Espanya
Als zoos sols hi ha un 6% de les 7.000 espècies en perill d’extinció. La gran majoria dels animals dels zoològics no pertanyen a espècies amenaçades, amb la qual cosa se’ls manté en captivitat senzillament per exhibir-los i per obtenir guanys.
Els projectes de reintroducció són tremendament complexos i delicats. Tan sols vora 20 espècies han estat reintroduïdes al seu hàbitat natural amb un cert èxit (el 80% hervíbors) i que no provenien de zoos, sinó de centres científics de cria especialment destinats a quest fi.
Acceptant que la gran majoria de programes de cria en captiveri no són viables ni eficaços per a la conservació de les espècies, els zoològics haurien d’adoptar polítiques de no reproducció. Caldria que dediquessin els fons i els esforços a conservar i protegir els hàbitats naturals i les espècies que hi viuen.
Abast: Espanya
En aquests espectacles –delfinaris, falconeria, exhibició d’aus exòtiques– es reforcen comportaments que no formen part del repertori natural de les espècies. Aquesta alteració del patró natural de conducta d’aquestes espècies pot dificultar molt la reintroducció a l’hàbitat natural. No oblidem que una de les justificacions dels zoos és que es dediquen a la conservació d’espècies. Argument que es respon en aquesta pregunta de la Wiki.
A més, els entrenaments als quals se’ls sotmet per realitzar aquests espectacles solen basar-se en la dominació i en el control mitjançant la fam. L’ensinistrament els causa un gran estrès, el qual s’afegeix al que ja tenen simplement pel fet de viure en captivitat.
Abast: Espanya
Es posa en risc tant la vida de l’animal que se n’escapa com la de les persones que s’hi creuin, ja que molt animals són potencialment perillosos. Per mantenir la seguretat pública, i com que no existeixen protocols oficials de captura d’animals fugits, els acaben matant en lloc d’anestesiar-los amb dards.
Si un animal aconsegueix escapar, això també comporta un perill per a l’animal, que pot no sobreviure i morir per desnutrició, deshidratació, no aclimatació al nou hàbitat, atropellament, malaltia, etc. També poden suposar una amenaça per a la fauna autòctona, per la transmissió de malalties, la competició pels recursos disponibles o la depredació.
Abast: Espanya
El principal argument que cal considerar és l’estrès que provoca als animals el contacte directe amb humans.
Encara que no es pot oblidar el risc que suposa la zoonosi (qualsevol malaltia infecciosa que es transmet d’animals, salvatges i domèstics, als éssers humans o dels éssers humans als animals), per la qual cosa convé posar especial atenció a les activitats adreçades a la mainada que inclouen contacte amb animals com ho és el “toca-toca” amb rèptils i aus.
Més informació:
Abast: Espanya
Cada instal·lació hauria d’estar pensada i adaptada per cobrir les necessitats de cada espècie. Per tenir un mínim de benestar, els animals necessiten que les instal·lacions siguin com més naturals millor i que s’hi aporti enriquiment ambiental, tal com estipula la Ley 31/2003, de 27 de octubre, de conservación de la fauna silvestre en los parques zoológicos.
Hauria de ser un fet quotidià que els zoològics contractessin tècnics especialistes en l’aplicació de programes d’enriquiment ambiental. També és essencial que els animals disposin de zones de refugi on puguin estar fora de la vista dels humans quan sigui necessari.
Abast: Espanya
Seria molt més eficaç finançar projectes de conservació als països d’origen, ja que en alguns casos hi ha espècies nascudes en captivitat que no poden ser reintroduïdes perquè l’hàbitat natural del qual provenen està en perill o ha desaparegut.
Abast: Espanya
Els zoos haurien de participar en programes oficials de cria en captivitat com el European Breeding Program (EEP) i el European Stud Book (ESB). Tot i això, cal tenir clar que el grau d’èxit que tenen aquests programes de cria en captivitat i reintroducció d’espècies en perill d’extinció és més limitada que la que promulguen molts zoològics.
El que és evident és que la cria en captivitat i la reintroducció té més probabilitat d’èxit si es fa al lloc d’origen de l’animal, se’n diu la conservació in situ.
També seria recomanable aplicar mètodes per evitar la reproducció dels animals evitant així els “excedents de població” que generen aquest tipus de pràctiques. Tant la WAZA com la EAZA tenen en consideració l’anomenada “eutanàsia de maneig” com a una possible eina per controlar les poblacions als zoològics. El sacrifici d’algunes cries o exemplars sans quan les instal·lacions del centre són insuficients per mantenir el benestar de tota la comunitat també és conegut com “culling”, al qual és pot al·ludir sota l’eufemisme de “reciclar aquests excedents dins de la cadena d’alimentació del zoo”.
Més informació:
Abast: Espanya
És complicat valorar tots els factors que poden intervenir en el benestar d’un animal deixant de costat criteris subjectius.
El que sí que és indiscubible és que un animal en un zoo hauria de tenir, com a mínim, aigua i aliment disponibles; un allotjament amb un ambient adaptat per tenir llibertat de moviment (córrer, nedar, excavar, grimpar, etc.); així com la possibilitat de desenvolupar tots els comportaments naturals propis de l’espècie, incloent-hi una estructura social similar a la que tindria en llibertat.
Debe también disponer de atención veterinaria (incluyendo la preventiva, la más importante si tenemos en cuenta que, en muchos casos, una vez el animal enferma, poco se puede hacer para que mejore). Debe tener la posibilidad de evitar situaciones estresantes o de miedo: para ello debe haber distancia de amortiguación entre el público y los animales, barreras visuales y que el animal puede esconderse de la vista de los humanos.
També ha de disposar d’atenció veterinària (incloent-hi la preventitva, la més important si tenim en compte que, en molts casos, una vegada l’animal es posa malalt, poca cosa s’hi pot fer perquè millori). Ha de tenir la possibilitat d’evitar situacions estressants o de por: per a això ha d’haver-hi distància d’amortiguació entre el públic i els animals, barreres visuals i que l’animal pugui amagar-se de la vista dels humans.
Aquests cinc principis estan basats en les Cinc llibertats desenvolupades pel Farm Animal Welfare Council (UK) en 1979.
Més informació:
Abast: Espanya
