Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Wiki FAADA - Beluges
  • Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.

    12 delfinaris: quatre a les Canàries, tres a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.

    En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Són potencialment perillosos per l’alçada i per les característiques físiques. Tanmateix, en la naturalesa s’ha produït molt pocs casos d’atacs a persones. Les agressions de les quals es té constància han estat causades per persones que d’alguna manera molestaven els animals.

    En captivitat sí que hi ha hagut nombrosos atacs a persones per part de cetacis. Se n’han registrat més de 70 atacs d’orques a persones i hi ha hagut quatre morts. Les més recents van ser en 2010 a Orlando (EUA) i en 2009 a Loro Parque (Tenerife). També estan documentats casos de dofins que han atacat els cuidadors i/o al personal de manteniment.

    En ocasions, un animal d’aquestes característiques també pot causar lesions a una persona per accident, és a dir, sense necessitat de mostrar un comportament agressiu.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.

    Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • S’estima que actualment hi ha més de 2.000 cetacis en captivitat en 60 països.

    Les espècies més utilitzades són els dofins mulars i les orques (Delphinidae) i també marsopes (Phocoenidae) i belugues (Monodontidae). Tot i que la majoria d’aquestes espècies viu en delfinaris i parcs aquàtics, també hi ha dofins en centres comercials, discoteques i hotels. Fins i tot alguns exèrcits els utilitzen com a localitzadors de mines o per transportar equips de detecció òptics o electrònics.

    És difícil realitzar un càlcul exacte ja que aquests centres no solen ser transparents pel que fa al moviment dels seus animals i no comptabilitzen les cries, les quals tenen més risc de mortalitat a curta edat.

    Més informació:

    Abast: Internacional