Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Convivència respetuosa - Convivència
  • Necessites obtenir una llicència administrativa, la qual t’atorgarà el teu ajuntament. Per obtenir la llicència, els requisits són els següents:

    1. Ser major d’edat.
    2. Certificat d’antecedents penals (no haver tingut problemes amb la justícia).
    3. No haver estat sancionat per infraccions relatives a la tinença d’animals potencialment perillosos.
    4. Passar un test psicotècnic de capacitat física i aptitut psicológica per a la tinença d’animals potencialment perillosos, el qual s’efectua i s’obté en centres mèdics.
    5. Haver contractat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers. Sense prejudici de la normativa dictada per les comunitats autònomes. Consulteu la Llei i Reglament de caràcter estatal: Ley 50/1999 animales potencialmente peligrosos.

    Més informació:

    Consulta la legislació del teu municipi o comunitat autònoma aquí.

    Abast: Espanya

  • És el mateix portar microxip a estar identificat?

    No. Una cosa és implantar un microxip a un animal i una altra és que aquest microxip estigui vinculat a un registre. Sempre cal exigir que es doni d'alta en un registre, ja que si no ho està, el nostre animal no es considera identificat i per tant estaria incomplint amb la llei, i en cas de pèrdua no es podria localitzar la família.

    En cas de pèrdua del meu animal, què he de fer?

    Hem de denunciar la seva pèrdua a l'ajuntament on s'ha perdut, a l'ajuntament on el tens censat i a la base de dades on el tens registrat (Arxiu de la Comunitat Autònoma) o del país on s'ha perdut l'animal, a través de qualsevol veterinari de la zona.

    Xarxes de registres d'animals:

    És important també posar cartells a la zona on s'ha perdut l'animal amb la seva foto, les teves dades de contacte i informar a tots els veterinaris i refugis d'animals de la zona.

    Abast: Espanya

  • La Llei d'arrendaments urbans estableix que el propietari té la possibilitat de prohibir la tinença d'animals en el domicili arrendat, deixant en mans de les parts la decisió sobre aquesta qüestió. En principi, el propietari pot fer constar en el contracte de lloguer la prohibició per a la tinença d'animals. Per això, si en el contracte s'estableix expressament la clàusula de prohibició i s'incompleix, l'arrendador té dret a resoldre el contracte.

    Un altre cas en què l'arrendador té la potestat de resoldre el contracte és en aquells supòsits en els quals durant el compliment del contracte i, sense establir-se en aquest una prohibició de tinença d'animals domèstics, es derivin danys en l'immoble. Així mateix, tindrà la mateixa potestat de resoldre el contracte en aquell supòsit en què en l'habitatge tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites. Les activitats en qüestió hauran de ser realment intenses i pertorbadores de la normal convivència a l'efecte de la resolució contractual, així com acreditar que es duen a terme aquestes activitats.

    Aclarir que, en tots aquells contractes en què no es trobi expressament una clàusula que prohibeixi la seva tinença, l'arrendatari podrà dur amb ell als seus animals domèstics a l'habitatge llogat.

    Ara bé, sense perjudici de tot l'anterior, que és la situació vigent, des de l'àrea legal d'aquesta entitat, hem desenvolupat una teoria jurídica personal, en la matèria, encara que sense suport judicial a Espanya fins a la data: la prohibició total i absoluta de la tinença d'animals domèstics en els contractes de lloguer és potencialment contrària a Dret, i per tant, aquesta prohibició seria una clàusula anul·lable del contracte.

    En aquest sentit, el fet de denegar "a priori" la contractació de l'arrendament d'un immoble pel simple fet de ser propietari d'un animal, entraria dins el terreny de la "discriminació" respecte de la resta de ciutadans que no el tenen, i això seria contrari al principi de "igualtat davant la llei" i a no ser discriminat "per qualsevol altra circumstància personal o social" de l'art. 14 CE, sempre que l'única raó de no contractar amb ell sigui la tinença de l'animal. Com sempre, el problema estarà en poder provar aquesta raó davant un jutge.

    És més, la Llei d'Arrendament Urbans no autoritza a "discriminar" a una persona per la simple tinença d'una "cosa" i "per caprici" del propietari. Una qüestió diferent és que la mateixa indiqués expressament que es prohibeix la tinença d'animals, excepte acord en contra. El punt de partida és que és legal la seva tinença, atès que no es prohibeix, de manera que només queda regular aquesta circumstància, però no prohibir-la per imposició unilateral del propietari de l'habitatge. Entenent que aquesta prohibició discriminatòria en el contracte seria un "exercici abusiu d'un dret" o "exercici antisocial" del dret de propietat, regulat en l'art. 7.2 del Codi Civil.

    Prohibir tenir un animal de companyia a l'habitatge llogat seria igual que discriminar i prohibir a algú tenir una cadena de música o TV gran, ja que l'arrendador "presumeix" que es va a fer soroll o a molestar els veïns. O prohibir l'inquilí a posseir un piano o guitarra elèctrica. O no arrendar a famílies que tinguin nens petits només perquè "poden molestar, trencar coses o fer malbé l'habitatge". O no arrendar a algú per meres raons racials, d'origen nacional o d'orientació sexual, o per "les pintes" (crestes, tatuatges, forma de vestir, etc.).

    Recordem que l'art. 10 de la Constitució espanyola (CE) regula el desenvolupament de la lliure personalitat, i la CE assenyala la Llibertat, Justícia i Igualtat com "valors superiors" del nostre ordenament jurídic (art. 1 CE).

    La tinença d'animals domèstics entenem que és una manifestació d'aquest art. 10 CE, i també del dret a la intimitat personal i familiar (art. 18 CE), i també s'ha de respectar la Llibertat i Igualtat davant la llei dels propietaris d'animals domèstics enfront dels que no en tenen.

    Discriminar d'entrada i sistemàticament als propietaris d'animals domèstics que compleixin amb la legislació sobre les mateixes (microxip, vacunes, condicions higièniques adequades, etc.) i denegar-los el poder signar un contracte d'arrendament únicament per purs prejudicis de "potencials danys o molèsties" indefinits i imprevisibles entenem que és contrari a Dret, de manera que aquest contracte d'arrendament amb aquesta clàusula de prohibició total d'animals domèstics podria impugnar davant els jutges i tribunals de justícia, o, si s'escau anul·lar-se en sentència si fos invocada per un arrendador contra el seu inquilí en un litigi per presumpte incompliment contractual.

    Abast: Espanya

  • En la Llei de Propietat Horitzontal no es prohibeix en si mateix la tinença d'animals domèstics en els habitatges. En aquells supòsits en què es contravingui l'article 7.2 de la llei esmentada, mediant causa justa, un jutge pot prohibir la tinença d'animals domèstics. L'article disposa el següent: "al propietari o ocupant de l'habitatge no els està permès desenvolupar en ell o en la resta de l'immoble activitats prohibides en els estatuts, que perjudiquin la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites".

    En referència als Estatuts, aquests tampoc poden prohibir la tinença d'animals domèstics en un dels habitatges de la comunitat sense una causa justa, simplement per la tinença d'aquest animal ja que seria discriminatori i atemptaria contra els drets fonamentals establerts a la Constitució. En una regulació similar a la que estableix la llei anteriorment esmentada, en aquells supòsits en els quals es pertorbi la tranquil·litat dels veïns es podrà actuar.

    Per això, tots aquells Estatuts que sense una causa justa estableixin la prohibició de tinença d'animals a la comunitat, són impugnables. La jurisprudència, en aquest sentit, ha establert una base establint la prevalença dels drets individuals del propietari de l'animal.

    Abast: Espanya

  • Els veïns de la comunitat poden canviar els estatuts i incloure la prohibició, però, per a això, és requisit indispensable el vot favorable de la comunitat al complet, incloent per tant la persona que es veuria afectada per la prohibició.

    En el supòsit en què ens mudem a una comunitat en la qual es prevegi expressament en els seus estatuts la prohibició d'ús de l'ascensor comunitari acompanyat del nostre gos, no quedarà més remei que fer servir les escales. Es podria sol·licitar un canvi en els Estatuts, requerint de nou la unanimitat.

    Finalment, aclarir que no hi ha cap llei que prohibeixi pujar amb el vostre gos a l'ascensor, llevat que la comunitat de veïns l'hagi canviat abans d'arribar a la comunitat.

    Tot i això i, utilitzant l'argument esgrimit respecte de la prohibició de tenir animals en un pis de lloguer, la prohibició d'ús de l'ascensor amb animals de companyia pot ser discriminatòria si no hi ha una causa justa.

    Abast: Espanya

  • Es considera transacció qualsevol acte, jurídic o no, que comporti un canvi en la titularitat o propietat d’un animal, independentment que sigui un acte gratuït o que impliqui una contraprestació econòmica.

    Abast: Catalunya

  • L’edat mínima per a moviments d’animals de companyia (gossos, gats i fures) a la Unió Europea és de 15 setmanes, l’edat mínima perquè puguin ser vacunats contra la ràbia és de 12 setmanes i perquè la vacuna sigui efectiva han de passar 21 dies des de la inoculació (període en què s’estableix la immunitat) per poder viatjar.

    Requisits per viatjar a Espanya des d’un país de l’UE:

    Per introduir un gos, un gat o una fura de companyia a Espanya, caldrà:

    • Estar identificat amb un microxip o un tatuatge (si aquest es va fer abans del 03/07/2011) i sempre que continuï llegible.    
    • Estar vacunat contra la ràbia amb una vacuna en vigor en el moment de realitzar el viatge i que haurà de constar al passaport.
    • Estar en possessió d’un passaport europeu per al moviment d’animals de companyia. Al passaport hauran d’estar emplenats els apartats “propietari”, “descripció de l’animal”, “marcat”, “expedició del passaport” i “vacunació antiràbica”.

    No són obligatoris per als desplaçaments des d’altres estats membres cap a Espanya els apartats de test serològic, tractament contra les caparres, tractament contra Echinoccocus, altres vacunacions, examen clínic, legalització i altres.

    No es concedeixen excepcions, ni s’autoritza l’entrada a Espanya de gossos, gats i fures menors de 15 setmanes, que per tant, no tindrien vacuna vàlida contra la ràbia:

    • L’edat mínima per vacunar els animals serà de 12 setmanes.
    • Per tal que la vacuna sigui vàlida han de passar 21 dies des de la inoculació.

    Requisits per viatjar des d’Espanya a un país de l’UE

    Per viatjar a l’UE des d’Espanya, l’animal haurà de:

    • Estar identificat amb un microxip o tatuatge (si aquest es va realitzar abans del 03/07/2011) i sempre que aquest sigui llegible.
    • Estar vacunat contra la ràbia amb una vacuna vàlida en el moment de realitzar el viatge.
    • Estar en possessió d’un passaport europeu per al moviment d’animals de companyia.

    I si vas al Regne Unit, Irlanda, Malta, Finlàndia o Noruega, a més:

    • Hauràs de tractar el teu gos contra E. multilocularis entre 24 i 120 hores abans d’arribar al país.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • En el diccionario de la RAE,  el término “mascota” hace referencia, a “persona, animal o cosa que sirve de talismán, que trae buena suerte”. En el ámbito de los animales de compañía, la palabra “mascota” puede tener cierta connotación de “posesión para el disfrute y el entretenimiento de su cuidador”. Es un término utilitarista que anula y cosifica a aquellos animales con los que convivimos convirtiéndolos en un mero objeto de consumo del que podemos disponer como un bien y no como seres sintientes que son.

    Los animales deben ser respetados según sus propias necesidades y no según la utilidad que tienen para las personas. El uso de una terminología “ética” es una herramienta más que tenemos a nuestro alcance para conseguir un cambio en la percepción que la sociedad tiene de los animales no humanos.

    Abast: Espanya