Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA - Conservació

  • Què té de dolent anar al zoo?

    Les persones van al zoo perquè els agraden els animals. Volen passar un dia agradable a l’aire lliure, veure els animals i, en molts casos, entretenir els més petits de la casa.

    Tanmateix, lluny del que poguem pensar, anar al zoo sols serveix per perpetuar una forma desigual, desfasada i poc ètica de relacionar-nos amb els animals. Afortunadament, cada vegada existeixen més alternatives per poder conèixer com són els animals. Les més comunes són: l’observació en el medi natural i l’ús de les noves tecnologies.

    No és necessari condemnar els animals a una vida de captivitat, en la qual mai no podran desenvolupar molts comportaments naturals. La imatge que obté la mainada dels animals del zoo tampoc es correspon amb la imatge real de les espècies dins del l’habitat natural d’aquestes.

    A més, la Llei de zoos especifica que les raons per mantenir animals en captivitat són la conservació, l’educació i la investigació, tot i que gairebé tots els circs incompleixen aquestes premises. La conservació i la investigació sols podrien sostenir-se si s’acollissin espècies en perill d’extinció i el centre participès en programes de conservació. L’educació pot portar-se a terme sense necessitat de tenir animals en captivitat.

    Educar partint del respecte i de l’empatia és sempre una bona idea.

    Abast: Espanya

  • Per què hi ha tanta preocupació perquè no desapareguin les espècies?

    Perquè la desaparició d’espècies és una realitat. Un total de 784 espècies han estat declarades oficialment “extintes” i 65 sobreviuen únicament mitjançant programes de cria o en captivitat. De les 40.177 espècies avaluades utilitzant el criteri de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN), 16.119 estan allistades actualment com a espècies en perill d’extinció, la qual cosa inclou un de cada tres amfibis i un quart dels arbres conífera arreu del món, així com una de cada vuit aus i un de cada quatre mamífers. Sens dubte, ens trobem davant d’un panorama desolador.

    La UICN està reconeguda com a l’entitat amb més autoritat per a l’avaluació sobre l’estat global de les plantes i dels animals. Achim Steiner, director general de la UICN recorda que “els ambientalistes tots sols no poden salvar la biodiversitat, questa tasca ha de convertir-se en una responsabilitat de tots i més encara d’aquells que tenen el poder i els recursos per actuar”.

    Abast: Espanya

  • Quin tipus d’informació sobre l’animal ha de mostrar-se en un zoo?

    S’ha de mostrar el nom científic i vulgar de l’espècie, l’àrea de distribució, l’hàbitat, l’estructura social, el comportament, la nutrició i l’estat de conservació segons les categories de la llista vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN).

    Abast: Espanya

  • Serveixen els zoos per a la conservació de les espècies?

    Als zoos sols hi ha un 6% de les 7.000 espècies en perill d’extinció. La gran majoria dels animals dels zoològics no pertanyen a espècies amenaçades, amb la qual cosa se’ls manté en captivitat senzillament per exhibir-los i per obtenir guanys.

    Els projectes de reintroducció són tremendament complexos i delicats. Tan sols vora 20 espècies han estat reintroduïdes al seu hàbitat natural amb un cert èxit (el 80% hervíbors) i que no provenien de zoos, sinó de centres científics de cria especialment destinats a quest fi.

    Acceptant que la gran majoria de programes de cria en captiveri no són viables ni eficaços per a la conservació de les espècies, els zoològics haurien d’adoptar polítiques de no reproducció. Caldria que dediquessin els fons i els esforços a conservar i protegir els hàbitats naturals i les espècies que hi viuen.

    Abast: Espanya

  • Un zoo ha de contribuir econòmicament en projectes de conservació en el país d’origen dels animals?

    Seria molt més eficaç finançar projectes de conservació als països d’origen, ja que en alguns casos hi ha espècies nascudes en captivitat que no poden ser reintroduïdes perquè l’hàbitat natural del qual provenen està en perill o ha desaparegut.

    Abast: Espanya

  • És útil la cria en captivitat als zoològics?

    Els zoos haurien de participar en programes oficials de cria en captivitat com el European Breeding Program (EEP) i el European Stud Book (ESB). Tot i això, cal tenir clar que el grau d’èxit que tenen aquests programes de cria en captivitat i reintroducció d’espècies en perill d’extinció és més limitada que la que promulguen molts zoològics.

    El que és evident és que la cria en captivitat i la reintroducció té més probabilitat d’èxit si es fa al lloc d’origen de l’animal, se’n diu la conservació in situ.

    També seria recomanable aplicar mètodes per evitar la reproducció dels animals evitant així els “excedents de població” que generen aquest tipus de pràctiques. Tant la WAZA com la EAZA tenen en consideració l’anomenada “eutanàsia de maneig” com a una possible eina per controlar les poblacions als zoològics. El sacrifici d’algunes cries o exemplars sans quan les instal·lacions del centre són insuficients per mantenir el benestar de tota la comunitat també és conegut com “culling”, al qual és pot al·ludir sota l’eufemisme de “reciclar aquests excedents dins de la cadena d’alimentació del zoo”.   

    Més informació:

     

    Abast: Espanya

  • Els delfinaris porten a terme programes de conservació o d’investigació?

    Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.

    Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.

    Més informació:

    Abast: Espanya