Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA - Entrenament

  • Els animals salvatges que actuen o s’usen en espectables, estan domesticats?

    El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.

    Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).

    Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Com s’entrena els animals salvatges?

    La base de qualsevol entrenament d’un animal salvatge consisteix a mantenir l’animal en un estat constant de submissió i de por de l’entrenador. Els mètodes per aconseguir-ho sol implicar violència física i verbal.

    En el cas dels ximpanzés, per exemple, l’entrenament comença de manera gradual a partir del primer any i a mesura que va creixent, se li exigeixen trucs més complexes que gradualment requeriran més esforç. En el cas dels elefants, una pràctica comuna és l’ús de descàrregues elèctriques.

    Un altre mètode d’entrenament molt recurrent –sia per a circs sia per a publicitat, cinema, televisió o espectacles– és el xantatge, que consisteix a mantenir els animals en un estat de fam constant perquè després actuïn a canvi d’aliment.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Els animals salvatges de la televisió, no són feliços?

    Les persones tendim a atribuir als animals característiques que són pròpies dels éssers humans, no dels animals pertanyents a altres espècies. Aquest fenomen es coneix com a antropomorfització. Així doncs, gestos que a nosaltres en semblen somriures o trets gestuals de felicitat poden no tenir un significat concret per a ells, anar en contra del seu llenguatge corporal o social i fins i tot ser mostres de por. L’exemple més clar és el somriure del ximpanzé, que en realitat és una ganyota de pànic; o el somriure del dofí que és tan sols la forma de la mandíbula.

    Molts entrenadors que al·leguen tenir una relació especial amb els seus animals i afirma que són feliços i es troben en condicions òptimes, han patit greus atacs; alguns fins i tot han mort. La realitat és que, tot i que molts animals són separats de les mares per ser criats per les persones i són forçats a ser obedients amb els humans, arriba un moment en què amb la maduresa sexual, s’accentuen l’instint i la frustació, per la qual cosa solen tornar-se agressius. Per controlar-los, se’ls mutila, se’ls seda i se’ls obliga a passar fam.

    A més, certes espècies com ara la majoria de primats o els elefants, són altament socials i necessiten la companyia d’altres individus de la mateixa espècie, i tot i això, en la indústria de la televisió se’ls obliga a viure en soledat. Aquest mer aillament ja és maltractament psicològic que provoca estrès i patiment als animals.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Quins problemes implica muntar en elefant?

    L’ús dels elefants per a passejos amb turistes implica greus i nombrosos problemes per als elefants.

    El primer és que, com que els costa molt reproduir-se en captivitat, la majoria dels individus utilitzats en aquest sector són capturats en estat salvatge. Aquestes captures, sobretot en el cas dels elefants asiàtics, estan posant en greu perill la conservació d’aquests individus com a espècie.

    El segon problema és que els animals emprats en aquesta indústria són “domesticats” mitjançant un mètode d’entrenament extremadament violent denominat  ̶ almenys a Àsia ̶  Pajaan, que literalment significa “rompre l’ànima”. Això no obstant, fins i tot després d’aquesta suposada domesticació, és necessari emprar ganxos metàl·lics i mètodes de impliquen violència per tal de dominar-los. Amb freqüència s’hi aprecien ferides al cap, a les orelles o per contorn dels ulls.

    Contràriament del que podria semblar, els elefants no estan dissenyats per suportar gran quantitat de pes al llom. De fet, qualsevol càrrega de més de 150 kg suposa una pressió immensa a la columna. A més, tenen els peus delicats i han de suportar un pes enorme que deriva en problemes de salut. També els obliguen a caminar sobre superfícies dures i a passar moltes hores encadenats.

    Per totes aquestes raons, els animals acaben patint problemes a la columna i artritis, una patologia tan greu per a ells que en nombroses ocasions resulta mortal.

    Abast: Internacional