Wiki FAADA

Wiki FAADA - Cautivitat
  • La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema o televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en estat salvatge.

    Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir beneficis econòmics extres.  A més, en els darrers anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer dels animals per a filmacions. Algunes d’aquetes empreses han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.

    Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria de casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o l’estrès.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).

    Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.

    Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • A les instal·lacions dels circs, els elefants solen passar gran part del dia en remolcs, en petites tanques electrificades, amb cadenes a les potes que gairebé no els permeten fer una o dues passes. 

    Les sortides diàries a la pista no són adequades per cobrir les necessitats de grans espais oberts per moure’s i per fer exercici en el cas dels grans mamífers com són els elefants.

    Als circs, per tal d’evitar que orinen a la pista, sols se’ls dóna aigua molt d’hora i després de l’últim xou ja ben entrada la nit.

    Els elefants viuen en entorns on hi ha mot fàcil accés a grans superfícies d’aigua com ara llacs o rius. Als circs, però, no hi ha accés a cap tipus de zona d’aigua on puguin banyar-se, ni tan sols de manera artificial.

    Tots aquests components del seu benestar social i fisiològic tan necessaris per a aquesta espècie són completament descurats.

    Com a conseqüència d’això, poden tenir problemes de:

    • Comportament: estereotípies com zigzaguejar, balancejar el cap i gronxar-se per compensar la falta de moviment. També poden presentar comportaments agressius provocats per l’estrès relacionat amb la incapacitat de reaccionar davant certes situacions.
    • Articulacions: artritis i coixesa derivades de l’encadenament durant llargs períodes de temps o d’una pressió excessiva sobre les articulacions perquè se’ls força a prendre postures inapropiades.
    • Pell: per la incapacitat de prendre banys de sorra i banyar-se. El fang actua com a protector solar i contra altres agressions externes.
    • Peus: quan estan encadenats, han de romandre entre els seus propis orins i les femtes. Això pot provocar-los putrefacció als coixinets dels peus i cremades d’orina a les potes. També s’observa un creixement excessiu de la peülla, clivelles a les ungles i infeccions cuticulars.

    Tampoc no podem oblidar que parlem d’animals molt socials que en estat natural viuen en grans bandades. En captivitat, trobem elefants que viuen sols o en grups molt reduïts (entre dos i cinc individus com a màxim).

    Abast: Espanya

  • A més de les tècniques que s’utilitzen de manera habitual per aconseguir sotmetre els animals salvatges, als circs els tigres no sols no poder fer prou exercici sinó que no tenen accés a l’aigua. Són animals que també necessiten banyar-se tant en rius com en tolles o bassals.

    Les gàbies en què es tanquen normalment estan buides d’enriquiment ambiental. Sols uns pocs circs instal·len una tanca exterior de tant en tant.

    Per falta d’intimitat, les tigresses eventualment maten els seus propis cadells, ja que no poden protegir-los d’atacs d’intrusos. La presència (visual, auditiva o olfactiva) propera d’altres tigres o actuacions conjuntes els causa estrès i frustració.

    Abast: Espanya

  • Juntament amb els tigres i altres carnívors que es mouen en amples territoris, els lleons en captivitat són els animals que mostren nivells d’estrès més alts a més de problemes psicològics.

    La presència de prop d’altres espècies com ara zebres, cavalls, camells i cabres, totes elles espècies que serien preses potencials, també els resulta estressant. A l’igual d’altres grans felins, aquests carnívors en captivitat exhibeixen comportaments estereotipats, autodestructius i anormals.

    A més, solen patir osteodistròfia fibrosa per desequilibris de minerals en la dieta i també gastroenteritis a causa de l’estrès pels forts sorolls procedents del trànsit, del públic o de la música.

    Abast: Espanya

  • En captivitat, els óssos solen mostrar comportaments estereotipats, sobre tot quan viuen en tancats de dimensions reduïdes i buits o quan passen les nits tancats a l’interior. Aquestes són condicions inhòspites: no tenen piscines per banyar-se, estructures per escalar, investigar i jugar, ni substrat natural per cavar o hivernar.

    Les estereotípies més comunes en els óssos són l’anomenada pacing en anglès, la qual consisteix en el fet que l’animal es desplaça seguint sempre el mateix recorregut, que repeteix una i altra vegada. En ocasions, l’animal realitza un moviment determinat en un punt concret del recorregut, habitualment sempre el mateix, per exemple amb el cap. Un altre comportament anormal i danyós provocat per aquestes situacions és el «pica», que és un comportament repetitiu basat en la ingesta de substàncies no alimentoses com són el guix, pèls o terra i l’atracció incontrolable per rosegar fusta o ferro.

    Abast: Espanya

  • Les actuacions circenses provoquen ansietat als rèptils. Els circs no poden oferir a aquests delicats animals possibilitats de comportar-se conformement a l’instint natural. Els rèptils reaccionen molt sensiblement a tot tipus de vibracions i canvis de temperatura i per tant, les condicions de vida dels circs amb transports freqüents són incompatibles amb aquestes espècies.

    La falta de benestar i l’estrès dels animals en captivitat moltes vegades deriven en comportaments anormals. En rèptils s’han descrit dos tipus de canvis de comportament que semblen ser conseqüència de l’estrès: hiperactivitat, de vegades acompanyada de cops contra les parets de vidre del terrari i també disminució de l’activitat acompanyada d’anorèxia.

    Més informació:

    Manteca, X. (2015) Benestar d'animals de zoològics, Multimédica Ediciones Veterinarias.

    Abast: Espanya

  • Les persones van al zoo perquè els agraden els animals. Volen passar un dia agradable a l’aire lliure, veure els animals i, en molts casos, entretenir els més petits de la casa.

    Tanmateix, lluny del que poguem pensar, anar al zoo sols serveix per perpetuar una forma desigual, desfasada i poc ètica de relacionar-nos amb els animals. Afortunadament, cada vegada existeixen més alternatives per poder conèixer com són els animals. Les més comunes són: l’observació en el medi natural i l’ús de les noves tecnologies.

    No és necessari condemnar els animals a una vida de captivitat, en la qual mai no podran desenvolupar molts comportaments naturals. La imatge que obté la mainada dels animals del zoo tampoc es correspon amb la imatge real de les espècies dins del l’habitat natural d’aquestes.

    A més, la Llei de zoos especifica que les raons per mantenir animals en captivitat són la conservació, l’educació i la investigació, tot i que gairebé tots els circs incompleixen aquestes premises. La conservació i la investigació sols podrien sostenir-se si s’acollissin espècies en perill d’extinció i el centre participès en programes de conservació. L’educació pot portar-se a terme sense necessitat de tenir animals en captivitat.

    Educar partint del respecte i de l’empatia és sempre una bona idea.

    Abast: Espanya

  • Perquè la desaparició d’espècies és una realitat. Un total de 784 espècies han estat declarades oficialment “extintes” i 65 sobreviuen únicament mitjançant programes de cria o en captivitat. De les 40.177 espècies avaluades utilitzant el criteri de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN), 16.119 estan allistades actualment com a espècies en perill d’extinció, la qual cosa inclou un de cada tres amfibis i un quart dels arbres conífera arreu del món, així com una de cada vuit aus i un de cada quatre mamífers. Sens dubte, ens trobem davant d’un panorama desolador.

    La UICN està reconeguda com a l’entitat amb més autoritat per a l’avaluació sobre l’estat global de les plantes i dels animals. Achim Steiner, director general de la UICN recorda que “els ambientalistes tots sols no poden salvar la biodiversitat, questa tasca ha de convertir-se en una responsabilitat de tots i més encara d’aquells que tenen el poder i els recursos per actuar”.

    Abast: Espanya

  • En aquests espectacles –delfinaris, falconeria, exhibició d’aus exòtiques– es reforcen comportaments que no formen part del repertori natural de les espècies. Aquesta alteració del patró natural de conducta d’aquestes espècies pot dificultar molt la reintroducció a l’hàbitat natural. No oblidem que una de les justificacions dels zoos és que es dediquen a la conservació d’espècies. Argument que es respon en aquesta pregunta de la Wiki.

    A més, els entrenaments als quals se’ls sotmet per realitzar aquests espectacles solen basar-se en la dominació i en el control mitjançant la fam. L’ensinistrament els causa un gran estrès, el qual s’afegeix al que ja tenen simplement pel fet de viure en captivitat.

    Abast: Espanya

  • Els zoos haurien de participar en programes oficials de cria en captivitat com el European Breeding Program (EEP) i el European Stud Book (ESB). Tot i això, cal tenir clar que el grau d’èxit que tenen aquests programes de cria en captivitat i reintroducció d’espècies en perill d’extinció és més limitada que la que promulguen molts zoològics.

    El que és evident és que la cria en captivitat i la reintroducció té més probabilitat d’èxit si es fa al lloc d’origen de l’animal, se’n diu la conservació in situ.

    També seria recomanable aplicar mètodes per evitar la reproducció dels animals evitant així els “excedents de població” que generen aquest tipus de pràctiques. Tant la WAZA com la EAZA tenen en consideració l’anomenada “eutanàsia de maneig” com a una possible eina per controlar les poblacions als zoològics. El sacrifici d’algunes cries o exemplars sans quan les instal·lacions del centre són insuficients per mantenir el benestar de tota la comunitat també és conegut com “culling”, al qual és pot al·ludir sota l’eufemisme de “reciclar aquests excedents dins de la cadena d’alimentació del zoo”.   

    Més informació:

     

    Abast: Espanya

  • És complicat valorar tots els factors que poden intervenir en el benestar d’un animal deixant de costat criteris subjectius.

    El que sí que és indiscubible és que un animal en un zoo hauria de tenir, com a mínim, aigua i aliment disponibles; un allotjament amb un ambient adaptat per tenir llibertat de moviment (córrer, nedar, excavar, grimpar, etc.); així com la possibilitat de desenvolupar tots els comportaments naturals propis de l’espècie, incloent-hi una estructura social similar a la que tindria en llibertat.

    Debe también disponer de atención veterinaria (incluyendo la preventiva, la más importante si tenemos en cuenta que, en muchos casos, una vez el animal enferma, poco se puede hacer para que mejore). Debe tener la posibilidad de evitar situaciones estresantes o de miedo: para ello debe haber distancia de amortiguación entre el público y los animales, barreras visuales y que el animal puede esconderse de la vista de los humanos.

    També ha de disposar d’atenció veterinària (incloent-hi la preventitva, la més important si tenim en compte que, en molts casos, una vegada l’animal es posa malalt, poca cosa s’hi pot fer perquè millori). Ha de tenir la possibilitat d’evitar situacions estressants o de por: per a això ha d’haver-hi distància d’amortiguació entre el públic i els animals, barreres visuals i que l’animal pugui amagar-se de la vista dels humans.

    Aquests cinc principis estan basats en les Cinc llibertats desenvolupades pel Farm Animal Welfare Council (UK) en 1979.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Si tens proves (vídeos o fotos) d’espectacles o d’interaccions amb dofins, de comportaments anormals dels animals o si tens coneixement que s’abusa dels animals en alguna de les instal·lacions d’algun zoo o delfinari, contacta amb nosaltres en info@sosdelfines.org.

    També pots escriure als mitjans de comunicació que coneguis (locals, nacionals, cartes al director) per denunciar la problemàtica i la situació actual al país o a la ciutat on resideixes.

    Més informació:

    Abast: Espanya

    1. Evita les instal·lacions que mantinguin cetacis en captivitat per a exhibicions, espectacles o activitats que promouen les interaccions, com ara nedar amb dofins o fotografiar-s’hi.
    2. Si vius en una ciutat o en una comunitat on existeix un delfinari, escriu a l’alcaldia o a la presidència de la comunitat per mostrar-hi el teu rebuig.
    3. Si vius a prop d’un lloc on mantinguin cetacis en captivitat, pots repartir informació a les persones o turistes que tinguin intenció d’acudir a visitar-los.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.

    11 delfinaris: quatre a les Canàries, dos a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.

    En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • NO, de moment cap dofí dels que es mantenen als delfinaris o als parcs zoològics a Espanya té concedit permís de CITES per poder fer activitats en les quals es pugui nedar amb ells.

    Tot i això, existeixen alguns delfinaris que aprofiten un buit legal i s’emparen a l’estricta definició de “nedar” i ofereixen “interaccions” en les quals les persones poden anar a l’aigua amb els animals, tocar-los i fins i tot ser impulsades pels dofins.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • No existeixen estudis científics vàlids que demostrin que la teràpia amb dofins tingui un efecte terapèutic prolongat ni tampoc que tingui més efecte terapèutic en humans que les teràpies amb animals domèstics (com són gossos, gats i cavalls).

    L’efecte positiu que pot extraure’s d’aquestes teràpies, a més de ser temporal, pot aconseguir-se pel fet que sortir de casa a realitzar una activitat nova, per l’alta expectativa i els reconeguts beneficis que té l’aigua per si mateixa. Aquesta activitat és un risc per a aquells que la realitzen, tant les persones com els dofins. A més, per als dofins suposa un estrès afegit al fet de viure en captivitat. Els forcen a més hores d’entrenament i treball extra. Els centres que ofereixen aquesta activitat estan orientats al negoci i no a fins socials, bé cobrant tarifes o bé a costa de donatius.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Sí, pot tornar a la mar encara que l’èxit de la reintroducció depén de diversos factors: la quantitat de temps que hagi romàs en captivitat i el tracte que se li hagui donat durant aquell període.

    Es más fácil reintroducir un animal que se haya rescatado por varamiento y al que no se le ha entrenado para obedecer a las personas ni se ha cambiado su alimentación. Aún así, tras un proceso largo de aclimatación al mar, de recordarle cómo puede alimentarse por sí mismo y de mejora de su estado de salud –tanto física como mental– algunos cetáceos podrían volver a vivir en libertad.

    És més fàcil reintroduir un animal que s’hagi rescatat per encallament i al qual no se l’hagi entrenat per obeir a les persones ni se n’hagi canviat l’alimentació. Tot i això, després d’un llarg procés d’aclimatació a la mar, de recodar-li com pot alimentar-se per si mateix i de millora de l’estat de salut –tant físicament com mentalment– alguns cetacis podrien tornar a viure en llibertat.

    Tots aquells que no superin amb èxit aquesta etapa prèvia, podrien acabar els seus dies igualment a la mar, però en una àrea limitada i sota supervisió humana; són els llocs coneguts com a santuaris o refugis costaners.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Xipre, Eslovènia, Croàcia, Costa Rica, Xile i la Índia han prohibit mantenir cetacis en captivitat. Suïssa i Hongria prohibeixen la importació de cetacis i la construcció de nous delfinaris.

    Alguns països estableixen uns estàndards tan estrictes per als delfinaris que resulten massa difícils d’assolir. En aquest grup es troben Brasil, Regne Unit, Noruega o Polònia.

    Altres països no disposen de legislació específica, però s’han denegat permisos de construcció a delfinaris en països com ara Islàndia o Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Irlanda, Letònia o Luxemburg.

    A Grècia, tot i que hi ha un delfinari, els espectacles amb animals estan prohibits i a Bulgària, on també n’hi ha un, es considera un circ i no un zoològic. Espanya, el “delfinari més gran d’Europa”, està a punt d’inaugurar un nou delfinari a Lanzarote.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • S’estima que actualment hi ha més de 2.000 cetacis en captivitat en 60 països.

    Les espècies més utilitzades són els dofins mulars i les orques (Delphinidae) i també marsopes (Phocoenidae) i belugues (Monodontidae). Tot i que la majoria d’aquestes espècies viu en delfinaris i parcs aquàtics, també hi ha dofins en centres comercials, discoteques i hotels. Fins i tot alguns exèrcits els utilitzen com a localitzadors de mines o per transportar equips de detecció òptics o electrònics.

    És difícil realitzar un càlcul exacte ja que aquests centres no solen ser transparents pel que fa al moviment dels seus animals i no comptabilitzen les cries, les quals tenen més risc de mortalitat a curta edat.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Morgan és una orca femella que va ser capturada el 23 de juny de 2010 a la Mar Wadden (Holanda) per part del delfinari holandès Harderwijk. Estava tota sola i amb signes de desnutrició i deshidratació. El 29 de novembre de 2011 va ser transferida a Loro Parque a Tenerife (amb l’ajut de SeaWorld USA), a pesar de la gran controvèrsia i de la gran batalla legal que va generar tot plegat.

    Els experts de la Free Morgan Foundation van desaconsellar aquesta decisió perquè el parc canari disposa d’un dels grups d’orques captives més problemàtics que es coneixen i també perquè, a més a més, l’origen i la família de Morgan eren coneguts, amb la qual cosa es podria haver intentat reintroduir-la a la mar. Des de llavors, Morgan ha patit diversos atacs i abusos per part de la resta de membre de la bandada.

    Però no, no es tracta d’un rescat. Malgrat que el permís de transport per a Morgan d’EU CITES s’atorgarà exclusivament per a investigació científica, la realitat és que Morgan segueix vivint en captivitat i realitzant espectacles a diari a Loro Parque.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Caure en l’engany d’un fals centre de rescat és fàcil si no s’està preparat. Arreu del món existeixen centres i pseudozoològics que, sota noms com refugis, orfenats o santuaris, mantenen animals salvatges en captivitat i hi ofereixen interaccions amb l’únic objectiu de guanyar diners.

    Un centre de recuperació real i gestionat acuradament no forçaria els animals a reproduir-se, ni hi comercialitzaria, ni tampoc els entrenaria per realitzar espectacles ni permetria el contacte entre diferents espècies i els visitants. El treball dels vertaders santuaris se centra a oferir als animals la millor atenció, sempre lliures de qualsevol tipus d’explotació i quan no sigui possible, retornar-los a l’hàbitat corresponent en unes condicions de vida com més naturalitzades millor.

    Per tant, és important informar-se molt bé abans de pagar l’entrada a un centre que manté animals en captivitat.

    Més informació:

    Abast: Internacional