Si tens proves (vídeos o fotos) d’espectacles o d’interaccions amb dofins, de comportaments anormals dels animals o si tens coneixement que s’abusa dels animals en alguna de les instal·lacions d’algun zoo o delfinari, contacta amb nosaltres en info@sosdelfines.org.
També pots escriure als mitjans de comunicació que coneguis (locals, nacionals, cartes al director) per denunciar la problemàtica i la situació actual al país o a la ciutat on resideixes.
Més informació:
Abast: Espanya
Més informació:
Abast: Espanya
Més informació:
Abast: Espanya
Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.
Té 11 delfinaris: quatre a les Canàries, dos a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.
En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).
Més informació:
Abast: Espanya
Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.
Més informació:
Abast: Internacional
Són potencialment perillosos per l’alçada i per les característiques físiques. Tanmateix, en la naturalesa s’ha produït molt pocs casos d’atacs a persones. Les agressions de les quals es té constància han estat causades per persones que d’alguna manera molestaven els animals.
En captivitat sí que hi ha hagut nombrosos atacs a persones per part de cetacis. Se n’han registrat més de 70 atacs d’orques a persones i hi ha hagut quatre morts. Les més recents van ser en 2010 a Orlando (EUA) i en 2009 a Loro Parque (Tenerife). També estan documentats casos de dofins que han atacat els cuidadors i/o al personal de manteniment.
En ocasions, un animal d’aquestes característiques també pot causar lesions a una persona per accident, és a dir, sense necessitat de mostrar un comportament agressiu.
Més informació:
Abast: Espanya
Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.
Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.
Més informació:
Abast: Espanya
Sí, pot tornar a la mar encara que l’èxit de la reintroducció depén de diversos factors: la quantitat de temps que hagi romàs en captivitat i el tracte que se li hagui donat durant aquell període.
Es más fácil reintroducir un animal que se haya rescatado por varamiento y al que no se le ha entrenado para obedecer a las personas ni se ha cambiado su alimentación. Aún así, tras un proceso largo de aclimatación al mar, de recordarle cómo puede alimentarse por sí mismo y de mejora de su estado de salud –tanto física como mental– algunos cetáceos podrían volver a vivir en libertad.
És més fàcil reintroduir un animal que s’hagi rescatat per encallament i al qual no se l’hagi entrenat per obeir a les persones ni se n’hagi canviat l’alimentació. Tot i això, després d’un llarg procés d’aclimatació a la mar, de recodar-li com pot alimentar-se per si mateix i de millora de l’estat de salut –tant físicament com mentalment– alguns cetacis podrien tornar a viure en llibertat.
Tots aquells que no superin amb èxit aquesta etapa prèvia, podrien acabar els seus dies igualment a la mar, però en una àrea limitada i sota supervisió humana; són els llocs coneguts com a santuaris o refugis costaners.
Més informació:
Abast: Espanya
Xipre, Eslovènia, Croàcia, Costa Rica, Xile i la Índia han prohibit mantenir cetacis en captivitat. Suïssa i Hongria prohibeixen la importació de cetacis i la construcció de nous delfinaris.
Alguns països estableixen uns estàndards tan estrictes per als delfinaris que resulten massa difícils d’assolir. En aquest grup es troben Brasil, Regne Unit, Noruega o Polònia.
Altres països no disposen de legislació específica, però s’han denegat permisos de construcció a delfinaris en països com ara Islàndia o Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Irlanda, Letònia o Luxemburg.
A Grècia, tot i que hi ha un delfinari, els espectacles amb animals estan prohibits i a Bulgària, on també n’hi ha un, es considera un circ i no un zoològic. Espanya, el “delfinari més gran d’Europa”, està a punt d’inaugurar un nou delfinari a Lanzarote.
Més informació:
Abast: Internacional
S’estima que actualment hi ha més de 2.000 cetacis en captivitat en 60 països.
Les espècies més utilitzades són els dofins mulars i les orques (Delphinidae) i també marsopes (Phocoenidae) i belugues (Monodontidae). Tot i que la majoria d’aquestes espècies viu en delfinaris i parcs aquàtics, també hi ha dofins en centres comercials, discoteques i hotels. Fins i tot alguns exèrcits els utilitzen com a localitzadors de mines o per transportar equips de detecció òptics o electrònics.
És difícil realitzar un càlcul exacte ja que aquests centres no solen ser transparents pel que fa al moviment dels seus animals i no comptabilitzen les cries, les quals tenen més risc de mortalitat a curta edat.
Més informació:
Abast: Internacional
Morgan és una orca femella que va ser capturada el 23 de juny de 2010 a la Mar Wadden (Holanda) per part del delfinari holandès Harderwijk. Estava tota sola i amb signes de desnutrició i deshidratació. El 29 de novembre de 2011 va ser transferida a Loro Parque a Tenerife (amb l’ajut de SeaWorld USA), a pesar de la gran controvèrsia i de la gran batalla legal que va generar tot plegat.
Els experts de la Free Morgan Foundation van desaconsellar aquesta decisió perquè el parc canari disposa d’un dels grups d’orques captives més problemàtics que es coneixen i també perquè, a més a més, l’origen i la família de Morgan eren coneguts, amb la qual cosa es podria haver intentat reintroduir-la a la mar. Des de llavors, Morgan ha patit diversos atacs i abusos per part de la resta de membre de la bandada.
Però no, no es tracta d’un rescat. Malgrat que el permís de transport per a Morgan d’EU CITES s’atorgarà exclusivament per a investigació científica, la realitat és que Morgan segueix vivint en captivitat i realitzant espectacles a diari a Loro Parque.
Més informació:
Abast: Espanya
Sí, si un viu prop de la costa o si es visita qualsevol zona del món amb mar, hi ha força possibilitats de poder veure un cetaci en llibertat.
En alguns llocs, amb paciència, es poden divisar amb prismàtics daltabaix d’un penya-segat. En altres llocs, potser cal accedir a una embarcació que pugui apropar-s’hi una mica més, però sempre cal recordar que per realitzar-ne albiraments responsables s’ha de tenir en compte la contaminació de l’aigua i la contaminació acústica. A més, convé prioritzar el fet de no molestar els animals i no interferir en la seva vida, mantenir-ne una distància prudent, apargar el motors i no reproduir sons sota l’aigua amb voluntat d’atreure’ls.
A Espanya hi ha empreses que ofereixen albiraments, però també hi ha diverses ONG que ofereixen aquesta experiència amb una finalitat eductatica i científica.
Més informació:
Abast: Internacional
