La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema i televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en el seu medi natural.
Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir diners extra. A més, en els últims anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer d’animals per a filmacions, algunes de les quals han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.
Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria dels casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o de l’estrès.
Més informació:
Abast: Espanya
La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema o televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en estat salvatge.
Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir beneficis econòmics extres. A més, en els darrers anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer dels animals per a filmacions. Algunes d’aquetes empreses han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.
Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria de casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o l’estrès.
Més informació:
Abast: Espanya
El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.
Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).
Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.
Més informació:
Abast: Espanya
La base de qualsevol entrenament d’un animal salvatge consisteix a mantenir l’animal en un estat constant de submissió i de por de l’entrenador. Els mètodes per aconseguir-ho sol implicar violència física i verbal.
En el cas dels ximpanzés, per exemple, l’entrenament comença de manera gradual a partir del primer any i a mesura que va creixent, se li exigeixen trucs més complexes que gradualment requeriran més esforç. En el cas dels elefants, una pràctica comuna és l’ús de descàrregues elèctriques.
Un altre mètode d’entrenament molt recurrent –sia per a circs sia per a publicitat, cinema, televisió o espectacles– és el xantatge, que consisteix a mantenir els animals en un estat de fam constant perquè després actuïn a canvi d’aliment.
Més informació:
Abast: Espanya
Quan ja no resulten rendibles per a la indústria, la vida dels “animals actors” es torna, si més no, encara més miserable. Molts d’aquests animals són reclosos en gàvies i utilitzats per a la reproducció i d’aquesta manera es perpetua l’explotació de l’espècie. També són usats per ser venuts a zoològics o a altres centres de dubtosa reputació.
No existeix un control exhaustiu dels animals salvatges que viuen en captivitat que són utilitzats per a entrenament. Així doncs, encera resulta més difícil saber què ocorre amb aquests animals quan “se’ls jubila”. Animals que han servit de reclam per a grans empreses i multinacionals han acabat la resta de la seva vida tancats en petites gàvies. En el millor dels casos, poden ser rescatats per santuaris o altres entitats, però s’hi destinen pocs recursos i hi ha molts pocs centres de rescat davant una demanda creixent.
Més informació:
Abast: Espanya
El circ és un bell espectacle en què homes i dones posen a prova les seves capacitats físiques per meravellar i entretenir el públic. Cada vegada hi ha més circs que no utilitzen animals com ara el conegut Circ du Soleil.
Si prefereixes els circs sense animals, t’oferim aquestes propostes:
Més informació:
Abast: Espanya
En 2017 hi ha més de 400 municipis de tota Espanya que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges. Pots consultar-ne la llista aquí.
Més informació:
Abast: Espanya
Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).
Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.
Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.
Més informació:
Abast: Internacional
Més informació:
Abast: Internacional
Existeixen diverses lleis que poden aplicar-se als circs amb animals a Espanya: la legislació sobre conservació, la legislació sobre sanitat, la legislació sobre seguretat i la legislació sobre benestar.
Més informació:
Abast: Espanya
A més de les tècniques que s’utilitzen de manera habitual per aconseguir sotmetre els animals salvatges, als circs els tigres no sols no poder fer prou exercici sinó que no tenen accés a l’aigua. Són animals que també necessiten banyar-se tant en rius com en tolles o bassals.
Les gàbies en què es tanquen normalment estan buides d’enriquiment ambiental. Sols uns pocs circs instal·len una tanca exterior de tant en tant.
Per falta d’intimitat, les tigresses eventualment maten els seus propis cadells, ja que no poden protegir-los d’atacs d’intrusos. La presència (visual, auditiva o olfactiva) propera d’altres tigres o actuacions conjuntes els causa estrès i frustració.
Abast: Espanya
Juntament amb els tigres i altres carnívors que es mouen en amples territoris, els lleons en captivitat són els animals que mostren nivells d’estrès més alts a més de problemes psicològics.
La presència de prop d’altres espècies com ara zebres, cavalls, camells i cabres, totes elles espècies que serien preses potencials, també els resulta estressant. A l’igual d’altres grans felins, aquests carnívors en captivitat exhibeixen comportaments estereotipats, autodestructius i anormals.
A més, solen patir osteodistròfia fibrosa per desequilibris de minerals en la dieta i també gastroenteritis a causa de l’estrès pels forts sorolls procedents del trànsit, del públic o de la música.
Abast: Espanya
En aquests espectacles –delfinaris, falconeria, exhibició d’aus exòtiques– es reforcen comportaments que no formen part del repertori natural de les espècies. Aquesta alteració del patró natural de conducta d’aquestes espècies pot dificultar molt la reintroducció a l’hàbitat natural. No oblidem que una de les justificacions dels zoos és que es dediquen a la conservació d’espècies. Argument que es respon en aquesta pregunta de la Wiki.
A més, els entrenaments als quals se’ls sotmet per realitzar aquests espectacles solen basar-se en la dominació i en el control mitjançant la fam. L’ensinistrament els causa un gran estrès, el qual s’afegeix al que ja tenen simplement pel fet de viure en captivitat.
Abast: Espanya
El principal argument que cal considerar és l’estrès que provoca als animals el contacte directe amb humans.
Encara que no es pot oblidar el risc que suposa la zoonosi (qualsevol malaltia infecciosa que es transmet d’animals, salvatges i domèstics, als éssers humans o dels éssers humans als animals), per la qual cosa convé posar especial atenció a les activitats adreçades a la mainada que inclouen contacte amb animals com ho és el “toca-toca” amb rèptils i aus.
Més informació:
Abast: Espanya
Si tens proves (vídeos o fotos) d’espectacles o d’interaccions amb dofins, de comportaments anormals dels animals o si tens coneixement que s’abusa dels animals en alguna de les instal·lacions d’algun zoo o delfinari, contacta amb nosaltres en info@sosdelfines.org.
També pots escriure als mitjans de comunicació que coneguis (locals, nacionals, cartes al director) per denunciar la problemàtica i la situació actual al país o a la ciutat on resideixes.
Més informació:
Abast: Espanya
Més informació:
Abast: Espanya
Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.
Té 11 delfinaris: quatre a les Canàries, dos a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.
En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).
Més informació:
Abast: Espanya
Morgan és una orca femella que va ser capturada el 23 de juny de 2010 a la Mar Wadden (Holanda) per part del delfinari holandès Harderwijk. Estava tota sola i amb signes de desnutrició i deshidratació. El 29 de novembre de 2011 va ser transferida a Loro Parque a Tenerife (amb l’ajut de SeaWorld USA), a pesar de la gran controvèrsia i de la gran batalla legal que va generar tot plegat.
Els experts de la Free Morgan Foundation van desaconsellar aquesta decisió perquè el parc canari disposa d’un dels grups d’orques captives més problemàtics que es coneixen i també perquè, a més a més, l’origen i la família de Morgan eren coneguts, amb la qual cosa es podria haver intentat reintroduir-la a la mar. Des de llavors, Morgan ha patit diversos atacs i abusos per part de la resta de membre de la bandada.
Però no, no es tracta d’un rescat. Malgrat que el permís de transport per a Morgan d’EU CITES s’atorgarà exclusivament per a investigació científica, la realitat és que Morgan segueix vivint en captivitat i realitzant espectacles a diari a Loro Parque.
Més informació:
Abast: Espanya
