Wiki FAADA

Wiki FAADA - Venda
  • La tinença privada de determinats animals salvatges està permesa per la llei. L’adoptant d’un animal salvatge és l’únic responsable de per vida del benestar, de l’estat sanitari i de la salut, control i responsabilitat legal de l’animal.

    En general, els animals salvatges han de mantenir-se en captivitat per garantir les mesures de seguretat necessàries per evitar danys materials a persones, a animals d’altres espècies o al medi natural. En cap cas no es poden alliberar en la naturalesa ni tampoc ser exhibits ni passejats als espais públics.

    Cal tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil (veure normativa sobre animals potencialment perillosos). 

    Tampoc s’ha d’oblidar que alguns d’aquests animals estan en perill d’extinció, per la qual cosa és molt important tenir presents tots els requeriments legals de la tinença i la comercialització d’aquestes espècies (normatives avall indicades).

    La majoria d’aquests animals són capturats al medi natural on viuen i la compra sempre fomenta el tràfic d’animals. A més, molts moren a causa de l’estrès del transport o per inadaptació, per la qual cosa es requereix usar un nombre més elevat d’animals perquè finalment sols uns pocs arriben al nostre continent.

    Per totes aquestes raons des de FAADA recomanem NO comprar ni tenir animals salvatges.

    Normatives sobre comerç i tinença d’espècies protegides segons CITES:

    Abast: Espanya

  • Una transacció és un canvi de titularitat d’un animal. Pot ser per exemple entre dues persones físiques (amb un document de cessió/donació entre particulars, amb les dades del antic i nou propietari) o entre un comerç i un comprador (amb el número de registre del nucli zoològic i les dades del comprador i el venedor). Qualsevol transacció (gratuïta o no) només es considera vàlida si en el document hi consta el número d’identificació (xip) de l’animal.

    Abast: Catalunya

  • La venda d’animals de companyia (gossos, gats i fures) en botigues és legal en totes les comunitats autònomes, sempre que es compleixin les condicions i requisits legals exigits que varien segons la comunitat.

    Barcelona, per exemple, té una de les ordenances més avançades de l’estat espanyol, que recull requisits com:

    • Els animals han de col·locar-se a una distància no inferior a un metre de l’accés al establiment, en zones en què no puguin ser molestats ni visibles des de la via pública o des dels corredors interiors dels establiments comercilas col·lectius.
    • Els animals que romanguin al local de venda s’allotajaran en caixes. La zona ocupada per una caixa ha de ser independent de l’anterior.
    • Els cadells de gos o de gat no es poden vendre abans de los vuit setmanes de vida i mai no han de separar-se de la mare abans del moment del deslletament. Si són importats d’altres països de la Unió Europea no es poden vendre abans de les 12 setmanes de vida.
    • L’estada màxima de gossos i gats en un establiment comercial no podrà superar en cap cas les tres setmanes.
    • El personal de la botiga ha d’haber superat el curs de cuidador d’animals.

    Abast: Catalunya

  • Exhibir els animals a les vitrines està regultar per la llei de protecció d’animals de cada comunitat autònoma.

    A Catalunya està expressament prohibit per llei i a Barcelona també per les Ordenances municipals sobre protecció, la tinença i la venda d’animals que estableixen el que segueix: els animals s’han de col·locar a una distància no inferior a 1 metre de l’accés a l’establiment, en zones en què no puguin ser molestats ni visibles des de la via pública o des dels passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius (en el cas de complir les distàncies però si segueixin sent visibles des del carrer, els propietaris de l’establiment estan obligats a fer les rectificacions oportunes).

    Més informació:

    Abast: Catalunya

  • A Catalunya, els establiments de venda d’animals ha de:

    • Estar inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics.
    • Fer el seguiment d’un registre oficial (diligenciat per l’administració competent) en què s’incloguin les dades d’origen, la identificació i la destinació dels animals.
    • Vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que sofreixin (ni els animals que s’hi venen ni els progenitors d’aquests) malalties hereditàries diagnosticables.
    • Vendre els animals identificats amb microxip i esterilitzats segons el que estableix l’article 11.3 del Decret Legislatiu 2/2008.
    • Entregar als compradors un document en el qual consti la identificació de l’espècie, el número d’identificació de l’animal, i si es escau, el del nucli zoològic.
    • Entregar als compradors un document d’informació sobre les característiques de cada animal, les seves necessitats, consells d’educació i de condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.

    Més informació:

    Abast: Catalunya

  • Abans de res, el teu veterinai ha d’assegurar-se consultant en totes les bases de dades on podria estar inscrit l’animal.

    • A Catalunya: AIAC i ANIMCOM.
    • A la resta d’Espanya: a l’arxiu corresponent de cada comunitat autònoma. I consultar la REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañía) i també al EUROPETNET (Xarxa Europea d’Identificació Animal).

    Si verifiquem que no està donat d’alta en cap registre, podem exigir a la botiga que no el donin d’alta en el registre corresponent; és una obligació legal seva i en la venda t’han cobrat per la identificació i no sols per insertar un microxip. Si no vols reclamar al comerç, hauràs d’anar a un centre veterinari, que podrà donar d’alta el microxip al teu nom, però has de tenir en compte que et cobrarà la tarifa que consideri.

    Més informació: 

    Abast: Espanya

  • Si optes per comprar un animal en lloc d’adoptar-lo, és molt recomanable fer-ho directament amb el criador i visitar-lo per veure la situació, l’estat i les condicions en què mantenen els animals, així com els pares de l’animal que ens interessi. Si no et deixen veure els pares, ni veure on els tenen, és millor que no compres en aquest lloc.

     Les botigues han de tenir certificats de la procedència de l’animal i tenen dret de demanar-los: han d’entregar l’animal amb el certificat de pedigrí. Compte quan en una botiga posen l’origen, perquè tot sovint es refereixen a l’origen de la raça, no de l’animal en concret. Si un cadell procedeix d’altres països europeus s’ha de demanar el passaport europeu on consti el microxip, les vacunes i les desparasitacions obligatòries.

    Des de FAADA t’animem perquè adoptis en lloc de comprar. Són molts els animals que esperen en protectores i gosseres per tenir una oportunitat i un lloc en la teua família.

    Abast: Catalunya

  • No existeix legislació estatal que unifiqui els criteris, per la qual cosa cada comunitat autònoma regula en aquest sentit.

    Una venda sempre és amb ànim de lucre per la qual cosa és necessari disposar de llicència d’activitats. En la majoria de comunitats, està explícitament prohibida la cria i la venda entre particulars i es regulen les condicions i requisits que han de complir els criadors autoritzats.

    Abast: Catalunya

  • El comerç d’animals salvatges està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). El comerç d’aquestes espècies s’autoritza sols sota circumstàncies excepcionals i complint certes condicions que varien segons l’apèndix en què figura cada espècie animal. Tan sols poden vendre animals les botigues autoritzades (establiments, no particulars), que han de tenir un nucli zoològic legal i la documentació i permisos en regla, tant de l’establiment com dels animals amb els quals comercia.

    Apèndix I: s’inclouen totes les espècies en perill d’extinció. El comerç d’aquestes espècies s’autoritza solament en circumstàncies excepcionals i sota certes condicions. 

    Apèndix II: s’inclouen les espècies que no es troben necessàriament en perill d’extinció però el comerç de les quals ha de controlar-se per tal d’evitar una utilització incompatible amb la seva supervivència. També s’hi inclouen espècies de l’Apèndix I que hagin estat criades en captivitat per a fins comercials.

    Apèndix III: s’inclouen espècies que estan protegides almenys en un país, el qual ha sol·licitat l’assistència d’altres parts en la CITES per tal de controlar-ne el comerç. Sols es podrà importar o exportar (o reexportar) un espècimen d’una espècie inclosa als Apèndixs de la CITES si s’ha obtingut el document apropiat i s’ha presentat al despatx de duanes en un port d’entrada o de sortida. Tot i això, els requisits poden variar entre països i és recomanable consultar les legislacions nacionals que poden ser més estrictes.

    Més informació:

    Abast: Espanya