Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Wiki FAADA - Orques
    1. Mantingues la calma.
    2. Telefona al 112 per explicar la situació.
    3. Estableix un perímetre al voltant de l’animal perquè no s’hi apropi la multitud ni altres animals.
    4. Mantén l’animal fred amb estovalles humides sobre el llom de manera regular. Serà necessari que una persona vagi constantment a agafar aigua amb una galleda.
    5. Mantén-ne l’espiracle (forat a través del qual respiren) lliure, sense cobrir. És important evitar que hi entre aigua per aquest orifici (compte a mesura que en mulles el cos).
    6. Mantén les persones allunyades de l’espiracle, pot ser perillós.
    7. Mantén les persones allunyades de l’aleta caudal (cua), pot ser perillós.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Espanya és el país amb el nombre més elevat de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea.

    12 delfinaris: quatre a les Canàries, tres a Catalunya, dos a la Comunitat Valenciana, un a Madrid, un a Andalusia i un a les Balears. La xifra d’animals és fluctuant a causa de l’alta mortalitat, però es calcula que hi ha aproximadament 98 dofins, 2 belugues i 6 orques mantinguts en captivitat.

    En aquests moments, es pretén obrir un nou delfinari a Lanzarote, la qual cosa afegiria cinc dofins més a la llista. 34 dels dofins mantinguts en delfinaris espanyols van ser capturats en estat salvatge, principalment de Cuba i Florida (EUA).

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Són potencialment perillosos per l’alçada i per les característiques físiques. Tanmateix, en la naturalesa s’ha produït molt pocs casos d’atacs a persones. Les agressions de les quals es té constància han estat causades per persones que d’alguna manera molestaven els animals.

    En captivitat sí que hi ha hagut nombrosos atacs a persones per part de cetacis. Se n’han registrat més de 70 atacs d’orques a persones i hi ha hagut quatre morts. Les més recents van ser en 2010 a Orlando (EUA) i en 2009 a Loro Parque (Tenerife). També estan documentats casos de dofins que han atacat els cuidadors i/o al personal de manteniment.

    En ocasions, un animal d’aquestes característiques també pot causar lesions a una persona per accident, és a dir, sense necessitat de mostrar un comportament agressiu.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Això és el que es pot llegir en la pàgina web o en els fullets informatius de qualsevol delfinari. La realitat és que els delfinaris realitzen molt pocs estudis científics. Molts d’aquests se centren bàsicament a provar nous mètodes de maneig dels animals, enriquiment ambiental o, darrerament, formes de mesurar l’estrès. Aquests estudis no contribueixen a la conservació de les espècies dins del seu hàbitat natural, sinó que serveixen de justificació per continuar mantenint cetacis en captivitat.

    Els delfinaris al·leguen que la seva aportació a la conservació són els seus programes de cria en captivitat, però gairebé cap no participa en programes per a les espècies de cetacis més amenaçades com són el dofí del riu Yangtze (Lipotesvexillifer, actualment extingit) o la marsopa de Califòrnia o cochito (Phocoena sinus). De tota manera, els projectes de cria en captivitat dels delfinaris són poc viables i poc efectius, ja que són endogàmics i presenten poca varietat genètica.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Sí, pot tornar a la mar encara que l’èxit de la reintroducció depén de diversos factors: la quantitat de temps que hagi romàs en captivitat i el tracte que se li hagui donat durant aquell període.

    Es más fácil reintroducir un animal que se haya rescatado por varamiento y al que no se le ha entrenado para obedecer a las personas ni se ha cambiado su alimentación. Aún así, tras un proceso largo de aclimatación al mar, de recordarle cómo puede alimentarse por sí mismo y de mejora de su estado de salud –tanto física como mental– algunos cetáceos podrían volver a vivir en libertad.

    És més fàcil reintroduir un animal que s’hagi rescatat per encallament i al qual no se l’hagi entrenat per obeir a les persones ni se n’hagi canviat l’alimentació. Tot i això, després d’un llarg procés d’aclimatació a la mar, de recodar-li com pot alimentar-se per si mateix i de millora de l’estat de salut –tant físicament com mentalment– alguns cetacis podrien tornar a viure en llibertat.

    Tots aquells que no superin amb èxit aquesta etapa prèvia, podrien acabar els seus dies igualment a la mar, però en una àrea limitada i sota supervisió humana; són els llocs coneguts com a santuaris o refugis costaners.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • S’estima que actualment hi ha més de 2.000 cetacis en captivitat en 60 països.

    Les espècies més utilitzades són els dofins mulars i les orques (Delphinidae) i també marsopes (Phocoenidae) i belugues (Monodontidae). Tot i que la majoria d’aquestes espècies viu en delfinaris i parcs aquàtics, també hi ha dofins en centres comercials, discoteques i hotels. Fins i tot alguns exèrcits els utilitzen com a localitzadors de mines o per transportar equips de detecció òptics o electrònics.

    És difícil realitzar un càlcul exacte ja que aquests centres no solen ser transparents pel que fa al moviment dels seus animals i no comptabilitzen les cries, les quals tenen més risc de mortalitat a curta edat.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Morgan és una orca femella que va ser capturada el 23 de juny de 2010 a la Mar Wadden (Holanda) per part del delfinari holandès Harderwijk. Estava tota sola i amb signes de desnutrició i deshidratació. El 29 de novembre de 2011 va ser transferida a Loro Parque a Tenerife (amb l’ajut de SeaWorld USA), a pesar de la gran controvèrsia i de la gran batalla legal que va generar tot plegat.

    Els experts de la Free Morgan Foundation van desaconsellar aquesta decisió perquè el parc canari disposa d’un dels grups d’orques captives més problemàtics que es coneixen i també perquè, a més a més, l’origen i la família de Morgan eren coneguts, amb la qual cosa es podria haver intentat reintroduir-la a la mar. Des de llavors, Morgan ha patit diversos atacs i abusos per part de la resta de membre de la bandada.

    Però no, no es tracta d’un rescat. Malgrat que el permís de transport per a Morgan d’EU CITES s’atorgarà exclusivament per a investigació científica, la realitat és que Morgan segueix vivint en captivitat i realitzant espectacles a diari a Loro Parque.

    Més informació:

    Abast: Espanya