Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.
Més informació:
Abast: Internacional
Sí, pot tornar a la mar encara que l’èxit de la reintroducció depén de diversos factors: la quantitat de temps que hagi romàs en captivitat i el tracte que se li hagui donat durant aquell període.
Es más fácil reintroducir un animal que se haya rescatado por varamiento y al que no se le ha entrenado para obedecer a las personas ni se ha cambiado su alimentación. Aún así, tras un proceso largo de aclimatación al mar, de recordarle cómo puede alimentarse por sí mismo y de mejora de su estado de salud –tanto física como mental– algunos cetáceos podrían volver a vivir en libertad.
És més fàcil reintroduir un animal que s’hagi rescatat per encallament i al qual no se l’hagi entrenat per obeir a les persones ni se n’hagi canviat l’alimentació. Tot i això, després d’un llarg procés d’aclimatació a la mar, de recodar-li com pot alimentar-se per si mateix i de millora de l’estat de salut –tant físicament com mentalment– alguns cetacis podrien tornar a viure en llibertat.
Tots aquells que no superin amb èxit aquesta etapa prèvia, podrien acabar els seus dies igualment a la mar, però en una àrea limitada i sota supervisió humana; són els llocs coneguts com a santuaris o refugis costaners.
Més informació:
Abast: Espanya
Sí, si un viu prop de la costa o si es visita qualsevol zona del món amb mar, hi ha força possibilitats de poder veure un cetaci en llibertat.
En alguns llocs, amb paciència, es poden divisar amb prismàtics daltabaix d’un penya-segat. En altres llocs, potser cal accedir a una embarcació que pugui apropar-s’hi una mica més, però sempre cal recordar que per realitzar-ne albiraments responsables s’ha de tenir en compte la contaminació de l’aigua i la contaminació acústica. A més, convé prioritzar el fet de no molestar els animals i no interferir en la seva vida, mantenir-ne una distància prudent, apargar el motors i no reproduir sons sota l’aigua amb voluntat d’atreure’ls.
A Espanya hi ha empreses que ofereixen albiraments, però també hi ha diverses ONG que ofereixen aquesta experiència amb una finalitat eductatica i científica.
Més informació:
Abast: Internacional
