Abans d’adoptar o comprar un animal de companyia és molt important que t’informes bé de les necessitats de l’espècie i que siguis conscient de la responsabilitat i de les despeses que suposa el fet que integri la teua família: alimentació, benestar físic i psíquic i controls veterinaris, entre d’altres.
En el cas que realment existeixi un motiu de força major, el més recomanable és que l’animal es quedi a càrrec d’un familiar o d’una persona coneguda. També pots posar-te en contacte amb una associació de protecció dels animals perquè t’informen adequadament o potser perquè t’ajudi a gestionar-ne l’adopció.
Has de tenir en compte que l’abandonament d’un animal constitueix una infracció administrativa greu o molt greu segons les lleis de protecció d’animals de cada comunitat autònoma, així com una falta penal de conformitat amb l’actual Codi Penal si pot perillar la vida o la integritat de l’animal.
Més informació:
Abast: Espanya
Si trobem un animal perdut dins del territori català i està identificat amb microxip, és important que t’asseguris que tant l’ajuntament com la policia o el centre veterinari o protectora comprovi tots els arxius d’identificació en els quals l’animal podria estar registrat i que són els següents:
Abast: Internacional
És el mateix portar microxip a estar identificat?
No. Una cosa és implantar un microxip a un animal i una altra és que aquest microxip estigui vinculat a un registre. Sempre cal exigir que es doni d'alta en un registre, ja que si no ho està, el nostre animal no es considera identificat i per tant estaria incomplint amb la llei, i en cas de pèrdua no es podria localitzar la família.
En cas de pèrdua del meu animal, què he de fer?
Hem de denunciar la seva pèrdua a l'ajuntament on s'ha perdut, a l'ajuntament on el tens censat i a la base de dades on el tens registrat (Arxiu de la Comunitat Autònoma) o del país on s'ha perdut l'animal, a través de qualsevol veterinari de la zona.
Xarxes de registres d'animals:
És important també posar cartells a la zona on s'ha perdut l'animal amb la seva foto, les teves dades de contacte i informar a tots els veterinaris i refugis d'animals de la zona.
Abast: Espanya
La Llei d'arrendaments urbans estableix que el propietari té la possibilitat de prohibir la tinença d'animals en el domicili arrendat, deixant en mans de les parts la decisió sobre aquesta qüestió. En principi, el propietari pot fer constar en el contracte de lloguer la prohibició per a la tinença d'animals. Per això, si en el contracte s'estableix expressament la clàusula de prohibició i s'incompleix, l'arrendador té dret a resoldre el contracte.
Un altre cas en què l'arrendador té la potestat de resoldre el contracte és en aquells supòsits en els quals durant el compliment del contracte i, sense establir-se en aquest una prohibició de tinença d'animals domèstics, es derivin danys en l'immoble. Així mateix, tindrà la mateixa potestat de resoldre el contracte en aquell supòsit en què en l'habitatge tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites. Les activitats en qüestió hauran de ser realment intenses i pertorbadores de la normal convivència a l'efecte de la resolució contractual, així com acreditar que es duen a terme aquestes activitats.
Aclarir que, en tots aquells contractes en què no es trobi expressament una clàusula que prohibeixi la seva tinença, l'arrendatari podrà dur amb ell als seus animals domèstics a l'habitatge llogat.
Ara bé, sense perjudici de tot l'anterior, que és la situació vigent, des de l'àrea legal d'aquesta entitat, hem desenvolupat una teoria jurídica personal, en la matèria, encara que sense suport judicial a Espanya fins a la data: la prohibició total i absoluta de la tinença d'animals domèstics en els contractes de lloguer és potencialment contrària a Dret, i per tant, aquesta prohibició seria una clàusula anul·lable del contracte.
En aquest sentit, el fet de denegar "a priori" la contractació de l'arrendament d'un immoble pel simple fet de ser propietari d'un animal, entraria dins el terreny de la "discriminació" respecte de la resta de ciutadans que no el tenen, i això seria contrari al principi de "igualtat davant la llei" i a no ser discriminat "per qualsevol altra circumstància personal o social" de l'art. 14 CE, sempre que l'única raó de no contractar amb ell sigui la tinença de l'animal. Com sempre, el problema estarà en poder provar aquesta raó davant un jutge.
És més, la Llei d'Arrendament Urbans no autoritza a "discriminar" a una persona per la simple tinença d'una "cosa" i "per caprici" del propietari. Una qüestió diferent és que la mateixa indiqués expressament que es prohibeix la tinença d'animals, excepte acord en contra. El punt de partida és que és legal la seva tinença, atès que no es prohibeix, de manera que només queda regular aquesta circumstància, però no prohibir-la per imposició unilateral del propietari de l'habitatge. Entenent que aquesta prohibició discriminatòria en el contracte seria un "exercici abusiu d'un dret" o "exercici antisocial" del dret de propietat, regulat en l'art. 7.2 del Codi Civil.
Prohibir tenir un animal de companyia a l'habitatge llogat seria igual que discriminar i prohibir a algú tenir una cadena de música o TV gran, ja que l'arrendador "presumeix" que es va a fer soroll o a molestar els veïns. O prohibir l'inquilí a posseir un piano o guitarra elèctrica. O no arrendar a famílies que tinguin nens petits només perquè "poden molestar, trencar coses o fer malbé l'habitatge". O no arrendar a algú per meres raons racials, d'origen nacional o d'orientació sexual, o per "les pintes" (crestes, tatuatges, forma de vestir, etc.).
Recordem que l'art. 10 de la Constitució espanyola (CE) regula el desenvolupament de la lliure personalitat, i la CE assenyala la Llibertat, Justícia i Igualtat com "valors superiors" del nostre ordenament jurídic (art. 1 CE).
La tinença d'animals domèstics entenem que és una manifestació d'aquest art. 10 CE, i també del dret a la intimitat personal i familiar (art. 18 CE), i també s'ha de respectar la Llibertat i Igualtat davant la llei dels propietaris d'animals domèstics enfront dels que no en tenen.
Discriminar d'entrada i sistemàticament als propietaris d'animals domèstics que compleixin amb la legislació sobre les mateixes (microxip, vacunes, condicions higièniques adequades, etc.) i denegar-los el poder signar un contracte d'arrendament únicament per purs prejudicis de "potencials danys o molèsties" indefinits i imprevisibles entenem que és contrari a Dret, de manera que aquest contracte d'arrendament amb aquesta clàusula de prohibició total d'animals domèstics podria impugnar davant els jutges i tribunals de justícia, o, si s'escau anul·lar-se en sentència si fos invocada per un arrendador contra el seu inquilí en un litigi per presumpte incompliment contractual.
Abast: Espanya
En la Llei de Propietat Horitzontal no es prohibeix en si mateix la tinença d'animals domèstics en els habitatges. En aquells supòsits en què es contravingui l'article 7.2 de la llei esmentada, mediant causa justa, un jutge pot prohibir la tinença d'animals domèstics. L'article disposa el següent: "al propietari o ocupant de l'habitatge no els està permès desenvolupar en ell o en la resta de l'immoble activitats prohibides en els estatuts, que perjudiquin la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites".
En referència als Estatuts, aquests tampoc poden prohibir la tinença d'animals domèstics en un dels habitatges de la comunitat sense una causa justa, simplement per la tinença d'aquest animal ja que seria discriminatori i atemptaria contra els drets fonamentals establerts a la Constitució. En una regulació similar a la que estableix la llei anteriorment esmentada, en aquells supòsits en els quals es pertorbi la tranquil·litat dels veïns es podrà actuar.
Per això, tots aquells Estatuts que sense una causa justa estableixin la prohibició de tinença d'animals a la comunitat, són impugnables. La jurisprudència, en aquest sentit, ha establert una base establint la prevalença dels drets individuals del propietari de l'animal.
Abast: Espanya
Els veïns de la comunitat poden canviar els estatuts i incloure la prohibició, però, per a això, és requisit indispensable el vot favorable de la comunitat al complet, incloent per tant la persona que es veuria afectada per la prohibició.
En el supòsit en què ens mudem a una comunitat en la qual es prevegi expressament en els seus estatuts la prohibició d'ús de l'ascensor comunitari acompanyat del nostre gos, no quedarà més remei que fer servir les escales. Es podria sol·licitar un canvi en els Estatuts, requerint de nou la unanimitat.
Finalment, aclarir que no hi ha cap llei que prohibeixi pujar amb el vostre gos a l'ascensor, llevat que la comunitat de veïns l'hagi canviat abans d'arribar a la comunitat.
Tot i això i, utilitzant l'argument esgrimit respecte de la prohibició de tenir animals en un pis de lloguer, la prohibició d'ús de l'ascensor amb animals de companyia pot ser discriminatòria si no hi ha una causa justa.
Abast: Espanya
La venda d’animals de companyia (gossos, gats i fures) en botigues és legal en totes les comunitats autònomes, sempre que es compleixin les condicions i requisits legals exigits que varien segons la comunitat.
Barcelona, per exemple, té una de les ordenances més avançades de l’estat espanyol, que recull requisits com:
Abast: Catalunya
Exhibir els animals a les vitrines està regultar per la llei de protecció d’animals de cada comunitat autònoma.
A Catalunya està expressament prohibit per llei i a Barcelona també per les Ordenances municipals sobre protecció, la tinença i la venda d’animals que estableixen el que segueix: els animals s’han de col·locar a una distància no inferior a 1 metre de l’accés a l’establiment, en zones en què no puguin ser molestats ni visibles des de la via pública o des dels passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius (en el cas de complir les distàncies però si segueixin sent visibles des del carrer, els propietaris de l’establiment estan obligats a fer les rectificacions oportunes).
Més informació:
Abast: Catalunya
A Catalunya, els establiments de venda d’animals ha de:
Més informació:
Abast: Catalunya
Abans de res, el teu veterinai ha d’assegurar-se consultant en totes les bases de dades on podria estar inscrit l’animal.
Si verifiquem que no està donat d’alta en cap registre, podem exigir a la botiga que no el donin d’alta en el registre corresponent; és una obligació legal seva i en la venda t’han cobrat per la identificació i no sols per insertar un microxip. Si no vols reclamar al comerç, hauràs d’anar a un centre veterinari, que podrà donar d’alta el microxip al teu nom, però has de tenir en compte que et cobrarà la tarifa que consideri.
Més informació:
Abast: Espanya
Si optes per comprar un animal en lloc d’adoptar-lo, és molt recomanable fer-ho directament amb el criador i visitar-lo per veure la situació, l’estat i les condicions en què mantenen els animals, així com els pares de l’animal que ens interessi. Si no et deixen veure els pares, ni veure on els tenen, és millor que no compres en aquest lloc.
Les botigues han de tenir certificats de la procedència de l’animal i tenen dret de demanar-los: han d’entregar l’animal amb el certificat de pedigrí. Compte quan en una botiga posen l’origen, perquè tot sovint es refereixen a l’origen de la raça, no de l’animal en concret. Si un cadell procedeix d’altres països europeus s’ha de demanar el passaport europeu on consti el microxip, les vacunes i les desparasitacions obligatòries.
Des de FAADA t’animem perquè adoptis en lloc de comprar. Són molts els animals que esperen en protectores i gosseres per tenir una oportunitat i un lloc en la teua família.
Abast: Catalunya
No existeix legislació estatal que unifiqui els criteris, per la qual cosa cada comunitat autònoma regula en aquest sentit.
Una venda sempre és amb ànim de lucre per la qual cosa és necessari disposar de llicència d’activitats. En la majoria de comunitats, està explícitament prohibida la cria i la venda entre particulars i es regulen les condicions i requisits que han de complir els criadors autoritzats.
Abast: Catalunya
Es considera transacció qualsevol acte, jurídic o no, que comporti un canvi en la titularitat o propietat d’un animal, independentment que sigui un acte gratuït o que impliqui una contraprestació econòmica.
Abast: Catalunya
A Catalunya, segons el Decret Legislatiu 2/2008 del 15 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la llei de protecció dels animals:
Més informació:
Abast: Catalunya
Per publicar qualsevol anunci de venda o donació d’animals mitjançant revistes, portals d’Internet o publicacions similars, és imprecisdinble la inclusió del número de registre de nucli zoològic, sota sanció de fins 400 euros.
Més informació:
Abast: Catalunya
L’edat mínima per a moviments d’animals de companyia (gossos, gats i fures) a la Unió Europea és de 15 setmanes, l’edat mínima perquè puguin ser vacunats contra la ràbia és de 12 setmanes i perquè la vacuna sigui efectiva han de passar 21 dies des de la inoculació (període en què s’estableix la immunitat) per poder viatjar.
Requisits per viatjar a Espanya des d’un país de l’UE:
Per introduir un gos, un gat o una fura de companyia a Espanya, caldrà:
No són obligatoris per als desplaçaments des d’altres estats membres cap a Espanya els apartats de test serològic, tractament contra les caparres, tractament contra Echinoccocus, altres vacunacions, examen clínic, legalització i altres.
No es concedeixen excepcions, ni s’autoritza l’entrada a Espanya de gossos, gats i fures menors de 15 setmanes, que per tant, no tindrien vacuna vàlida contra la ràbia:
Requisits per viatjar des d’Espanya a un país de l’UE
Per viatjar a l’UE des d’Espanya, l’animal haurà de:
I si vas al Regne Unit, Irlanda, Malta, Finlàndia o Noruega, a més:
Més informació:
Abast: Internacional
El Decret 6/1999, del 26 de gener, pel qual s’estableixen les condicions de manteniment dels animals de companyia sols permet mantenir un animal de companyia (gos, gat o fura) lligat per causes justificades i sols durant un interval de temps determinat, i al mateix temps, regula com ha de ser del mètode subjecció:
El Decret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals prohibeix mantenir els animals, no només els de companyia, lligats durant gran part del dia o limitar-ne de manera prolongada el moviment que necessiten.
D’acord amb allò que preveu la normativa vigent, a Catalunya està prohibit mantenir els animals lligats. Si constates que hi ha un animal en aquesta situació de manera permanent, fes fotografies a diferents hores i en diferents dies (amb un diari on consti la data del dia) per demostrar que la situació de l’animal lligat no és puntual i llavors presenta una instància a l’ajuntament. Els agents o els tècnics que intervinguin en la inspecció si comproven que a l’animal se’l manté lligat, hauran d’estendre acta davant aquests fets i hauran de reflectir els motius que esgrimeixi el propietari de l’animal si es dóna el cas, i derivar l’acta als serveis jurídics competents els instructors dels quals hauran de resoldre si hi ha infracció conformement al que estableix la normativa. Una de les excuses més populars que esgrimeixen els responsables de l’animal és que aquest s’escapa, però correspon a la família evitar tota fugida dels animals dels quals és responsable sempre que les mesures que s’hi prenguin no vagin en detriment del benestar dels animals. Si el fet de mantenir-los sense lligar comporta un risc de fugida, el responsable de l’animal hauria de prendre totes les mesures necessàries per modificar les instal·lacions corresponents per tal d’incrementar la seguretat.
En la ciutat de Barcelona, l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals estableix que en els casos en què estigui justificat mantenir l’animal lligat estarà prohibit que aquest hi romangui durant més de dues hores en un lloc fix i en el cas dels cadells durant més d’una hora o si se’n limita permanentment el moviment que necessiten, i mai no podran estar lligats en espais reduïts.
Més informació:
Abast: Catalunya
Els gats urbans que viuen als nostres municipis i a les nostres ciutats han de ser controlats per impedir-ne la sobrepoblació i per millorar-hi la convivència. D’aquesta manera, també ajudem els gats millorant-ne la salut considerablement i al mateix temps es prevé el contagi de malalties entre els felins.
La llei de protecció dels animals catalana (Decret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Protecció dels Animals) estableix en l’article 16.1 que correspon als ajuntament recollir i controlar els animals abandonats, perduts o assilvestrats, a més de controlar els animals salvatges a l’espai urbà.
Per tant, els ajuntaments tenen l’obligació legal d’intervenir tot destinant recursos per a l’esterilització dels gats. Tant la Generalitat de Catalunya com algunes diputacions disposen de partides pressupostàries a aquest efecte per a tot aquell ajuntament que les sol·liciti.
A Catalunya està prohibit el sacrifici dels animals de companyia als centres d’acollida des de fa vora nou anys, per la qual cosa l’actuació de control més efectiva que tenen els ajuntaments és l’esterilització. L’opció de retirar els gats de l’espai urbà, a més de ser econòmicament inviable, no soluciona el problema ja que s’hi crea el conegut com a “efecte de buit” que provocarà que en al cap de poc temps s’hi torni a instal·lar una nova colònia de gats no controlada. A més, d’aquesta manera no se soluciona el problema que implica la reubicació: és inviable retirar tots els gats del municipi i ingressar-los en centres d’acollida perquè es provocaria una acumulació que en perjudicaria la qualitat de vida. La majoria dels gats ferals són animals que no poden ser adoptats.
Si saps d’una colònia de gats no controlada, pots presentar una instància al registre del teu ajuntament en la qual has d’informar de la situació i sol·licitar a l’ajuntament que hi intervingui per esterilitzar-los. Si l’ajuntament no contesta o la resposta que hi donen és que no destinen recursos a aquest efecte, es pot presentar una queixa al Síndic de Greuges per silenci administratiu i/o per incompliment de les responsabilitats legals.
Si és possible, és important poder deixar constància de la voluntat de col·laborar en el projecte, ja que de vegades la falta d’intervenció és deguda als escassos recursos humans dels quals es disposa per poder-lo portar a terme.
Més informació:
Abast: Catalunya
ANICOM és el Registre General d’Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya, en el qual estan obligats a estar inscrits tots els gats, gossos i fures que resideixin a Catalunya.
Aquest registre també s’utilitza com a eina de cens en tots els ajuntament de Catalunya, la qual cosa permet tenir més control del nombre d’animals i la localització de les famílies en poc temps.
Més informació:
Abast: Catalunya
SOBRE EL REGISTRE GENERAL D’ANIMALS DE COMPANYIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ANICOM)
És el mateix portar microxip que estar identificat?
No. Una cosa és implantar un microxip a un animal i una altra és que aquest microxip estigui vinculat a un registre. Sempre s’ha d’exigir que es doni d’alta en un registre, ja que si no és el cas, el nostre animal no es considera identificat i per tant, s’estaria incomplint la llei i en cas de pèrdua, no se’n podria localitzar la família.
Quins animals estan obligats a estar registrats en aquest arxiu?
Tots els gats, gossos i fures que viuen a Catalunya.
Qui pot fer el tràmit per registrar el nostre animal?
Els ajuntaments i els veterinaris que identifiquen els animals.
Si el nostre animal ja està registrat en un altre arxiu d’identificació, puc registrar-lo també en l’ANICOM?
Sí, s’hi pot i s’ha de registrar en l’ANICOM ja que és l’arxiu de cens que utilitzen els ajuntaments de Catalunya.
On m’he d’adreçar per censar-lo?
Directament a l’ajuntament on resideixis. Alguns ajuntaments cobren pel tràmit del cens, però la majoria no fa.
El tràmit és gratuït?
Sí, l’alta en el registre és gratuïta. En tot cas, sols s’ha de pagar l’adopció de l’animal a la protectora (la qual inclou la identificació i l’esterilització de l’animal) o bé el servei de la implantació del microxip al veterinari.
Els tràmits de canvi de família, nom, adreça o dades diverses s’han de pagar?
No, tots els canvis són gratuïts en l’ANICOM.
Aquest registre és públic o privat?
L’ANICOM és un registre públic de la Generalitat de Catalunya al qual tenen accés gratuït tots els ajuntaments, i prèvia sol·licitud, totes les protectores, veterinaris i cossos de policia. Per tant, la localització de la família en cas de pèrdua d’un animal pot ser molt ràpida.
Existeix un número de telèfon les 24 hores per informar de la pèrdua o la trobada d’un animal i localitzar-ne els familiars?
Sí, de dilluns a divendres de 8h a 15h al 93 495 80 00 o bé durant les 24h del dia al 93 561 70 00.
En cas de pèrdua del meu animal fora de Catalunya, què he de fer?
Atès que aquest arxiu no està dins de la Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia d’Espanya (REIAC), s’ha d’establir contacte i denunciar-ne la pèrdua mitjançant l’arxiu de la comunitat autònoma o del país on s’ha perdut l’animal, a través de qualsevol veterinari de la zona. L'ANICOM ja forma part de la xarxa europea, EUROPETNET, d’accés públic. També s’ha sol·licitat poder incorporar-se a la xarza internacional PETMAXX.
Tots els veterinaris de Catalunya treballen amb l’ANICOM?
No, tot i que és el registre obligatori per llei a Catalunya. Segons l’article 15.2 del DL 2/2008 de protecció animal, els veterinaris estan obligats a comunicar les dades dels animals que identifiquin en aquest registre. Tanmateix, encara que no tots els veterinaris treballen amb l’ANICOM, cada vegada en són més els qui hi sol·liciten l’accés gratuït que serveix per comprovar les dades del propietari i per poder efectuar les altes immediates dels animals dels ajuntaments que ja ho permeten.
Existeixen altres arxius on podem donar d’alta el nostre animal al territori català?
Sí, a Catalunya també existeix una base de dades privada del Consell de Veterinaris de Catalunya, l'AIAC, en la qual el nostre animal pot estar registrat al mateix temps que en l’ANICOM el qual és obligatori per llei.
Quan és recomanable que el meu animal estigui inscrit en els dos arxius?
En el cas que viatgem amb el nostre animal fora de Catalunya, seria recomanable, tot i que les dades d'ANICOM ja estan a la Red Europea EUROPENET.
Els veterinaris poden donar d’alta els animals directament?
Sí, actualment els veterinaris poden tramitar online les altes dels animals, amb el seu certificat digital. Això permet que l’animal quedi registrat al moment d’implantar-li el xip.
És obligatori que el nostre animal de companyia porti una placa al collar amb dades del propietari?
Sí, tots els gats, gossos i fures, quan circulin per la via pública, han de portar una placa identificativa en què consti el número de telèfon de la família per facilitar-ne la localització en casos de pèrdua. En el cas dels gats i les fures és recomanable que l’animal porti un collar elàstic per tal d’evitar accidents.
Més informació:
Abast: Catalunya
Hi ha molts mites sobre l’esterilització de gossos i gats, aquí enderroquem els més freqüents i t’animem que consultis amb el teu veterinari de confiança en cas de dubte.
Avantatges de l’esterilització
En les femelles, l’esterilització ajuda a prevenir les infeccions uterines i el càncer de mama i de matriu (quists i tumors ovàrics i mamaris). També elimina el zel i desapareixen per sempre els embarassos psicològics.
En el cas dels mascles, prevé el càncer testicular, quists, brucel·losi, tumors prostàtics i anals.
L’esterilització també prevé el contagi de malalties com són la leucèmia i la immunodeficiència felina.
Esterilitzar és el mètode més efectiu i ètic de control de població d’animals, evita embarassos no desitjats i que la descendència tingui un futur incert, així doncs redueix el nombre d’animals abandonats al carrer o dels que es troben en centres d’acollida saturats.
Millora en el comportament
En eliminar el zel de les femelles (el qual té lloc cada sis mesos) guanyem en tranquil·litat. El zel d’una femella pot provocar baralles entre els mascles, la fugida de l’animal –que pot derivar en pèrdua, atropellament, etc.– i, en segon plànol, les molèsties (per a la família) de la secreció sanguinolenta de les gosses.
Per tant, desapareixen els marcatges i els comportaments de vegades agressius en els mascles. Els animals esterilitzats centren l’atenció en la família i són més dòcils.
Esterilitzar és una decisió econòmicament rendible: el cost de l’esterilització és més baix que no pas tenir cries i cuidar-les.
Esterilitzar és també una decisió generosa: permetre que l’animal tingui cries sense intenció de cuidar-les és un acte irresponsable.
Mites i llegendes en relació a l’esterilització
Una intervenció efectiva
Actualment, les tècniques quirúrgiques permeten que l’esterilització sigui un procediment poc invasiu. L’animal se’n recupera en 24-48 hores, les cures post-operatòries són mínimes i l’animal torna al ritme de vida normal al cap de molt poc temps.
En resum…
L’esterilització és una acció preventiva que millora la qualitat de vida física i psicològica de l’animal i contribueix al control de la natalitat efectiu que evita que hi hagi més abandonaments.
Beneficis d’esterilitzar gossos i gats
Prevenció en femelles
Prevenció en mascles
Més informació:
Abast: Internacional
Adoptar un animal és el procés mitjançant el qual una persona adquireix la responsabilitat de la custòdia i la cura d’un animal abandonat durant la vida, de manera que es converteix en la seva família i esdevé el garant dels seus interessos.
Aquesta decisió ha d’haver estat ben meditada i consensuada amb la resta de membres de la família. Adoptar comporta una gran responsabilitat i cal tenir en compte les necessitats de cada animal: cura, passejos, despeses d’alimentació, atenció veterinària, vacances, etc. Pel bé d’ambdues parts, també és important considerar qui adoptem, ja que cada animal és diferent (edat, energia, caràcter, etc.) i és imprescindible deixar-se assessorar pels responsables del refugi que són els qui coneixen bé els animals que tenen en acollida.
Per què les adopcions tenen un cost? Tots els animals necessiten ser atesos per un veterinari i el pagament de l’adopció serveix per cobrir part de les despeses. Podem trobar diferències entre el cost de l’adopció d’un centre públic, ja que tenen els seus propis veterinaris, i el dels refugis i d’associacions privades que col·laboren amb veterinaris externs.
En totes les comunitats autònomes hi ha centres d’acollida públics o privats, així com associacions de protecció animal on es pot adoptar.
A Catalunya, qualsevol animal que es doni en adopció ha d’estar identificat amb microxip, desparasitat, vacunat i esterilitzat. Si l’animal no s’entrega en aquestes condicions, tenim dret d’exigir-ho ja que és el que estableix la llei.
En la web de FAADA, hi ha un llistat de refugis, centres d’acollida i associacions amb un cercador per províncies.
Més informació:
Abast: Espanya