La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema i televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en el seu medi natural.
Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir diners extra. A més, en els últims anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer d’animals per a filmacions, algunes de les quals han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.
Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria dels casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o de l’estrès.
Més informació:
Abast: Espanya
La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema o televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en estat salvatge.
Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir beneficis econòmics extres. A més, en els darrers anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer dels animals per a filmacions. Algunes d’aquetes empreses han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.
Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria de casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o l’estrès.
Més informació:
Abast: Espanya
El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.
Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).
Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.
Més informació:
Abast: Espanya
La base de qualsevol entrenament d’un animal salvatge consisteix a mantenir l’animal en un estat constant de submissió i de por de l’entrenador. Els mètodes per aconseguir-ho sol implicar violència física i verbal.
En el cas dels ximpanzés, per exemple, l’entrenament comença de manera gradual a partir del primer any i a mesura que va creixent, se li exigeixen trucs més complexes que gradualment requeriran més esforç. En el cas dels elefants, una pràctica comuna és l’ús de descàrregues elèctriques.
Un altre mètode d’entrenament molt recurrent –sia per a circs sia per a publicitat, cinema, televisió o espectacles– és el xantatge, que consisteix a mantenir els animals en un estat de fam constant perquè després actuïn a canvi d’aliment.
Més informació:
Abast: Espanya
Les persones tendim a atribuir als animals característiques que són pròpies dels éssers humans, no dels animals pertanyents a altres espècies. Aquest fenomen es coneix com a antropomorfització. Així doncs, gestos que a nosaltres en semblen somriures o trets gestuals de felicitat poden no tenir un significat concret per a ells, anar en contra del seu llenguatge corporal o social i fins i tot ser mostres de por. L’exemple més clar és el somriure del ximpanzé, que en realitat és una ganyota de pànic; o el somriure del dofí que és tan sols la forma de la mandíbula.
Molts entrenadors que al·leguen tenir una relació especial amb els seus animals i afirma que són feliços i es troben en condicions òptimes, han patit greus atacs; alguns fins i tot han mort. La realitat és que, tot i que molts animals són separats de les mares per ser criats per les persones i són forçats a ser obedients amb els humans, arriba un moment en què amb la maduresa sexual, s’accentuen l’instint i la frustació, per la qual cosa solen tornar-se agressius. Per controlar-los, se’ls mutila, se’ls seda i se’ls obliga a passar fam.
A més, certes espècies com ara la majoria de primats o els elefants, són altament socials i necessiten la companyia d’altres individus de la mateixa espècie, i tot i això, en la indústria de la televisió se’ls obliga a viure en soledat. Aquest mer aillament ja és maltractament psicològic que provoca estrès i patiment als animals.
Més informació:
Abast: Internacional
Quan ja no resulten rendibles per a la indústria, la vida dels “animals actors” es torna, si més no, encara més miserable. Molts d’aquests animals són reclosos en gàvies i utilitzats per a la reproducció i d’aquesta manera es perpetua l’explotació de l’espècie. També són usats per ser venuts a zoològics o a altres centres de dubtosa reputació.
No existeix un control exhaustiu dels animals salvatges que viuen en captivitat que són utilitzats per a entrenament. Així doncs, encera resulta més difícil saber què ocorre amb aquests animals quan “se’ls jubila”. Animals que han servit de reclam per a grans empreses i multinacionals han acabat la resta de la seva vida tancats en petites gàvies. En el millor dels casos, poden ser rescatats per santuaris o altres entitats, però s’hi destinen pocs recursos i hi ha molts pocs centres de rescat davant una demanda creixent.
Més informació:
Abast: Espanya
El comerç d’animals salvatges està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). El comerç d’aquestes espècies s’autoritza sols sota circumstàncies excepcionals i complint certes condicions que varien segons l’apèndix en què figura cada espècie animal. Tan sols poden vendre animals les botigues autoritzades (establiments, no particulars), que han de tenir un nucli zoològic legal i la documentació i permisos en regla, tant de l’establiment com dels animals amb els quals comercia.
Apèndix I: s’inclouen totes les espècies en perill d’extinció. El comerç d’aquestes espècies s’autoritza solament en circumstàncies excepcionals i sota certes condicions.
Apèndix II: s’inclouen les espècies que no es troben necessàriament en perill d’extinció però el comerç de les quals ha de controlar-se per tal d’evitar una utilització incompatible amb la seva supervivència. També s’hi inclouen espècies de l’Apèndix I que hagin estat criades en captivitat per a fins comercials.
Apèndix III: s’inclouen espècies que estan protegides almenys en un país, el qual ha sol·licitat l’assistència d’altres parts en la CITES per tal de controlar-ne el comerç. Sols es podrà importar o exportar (o reexportar) un espècimen d’una espècie inclosa als Apèndixs de la CITES si s’ha obtingut el document apropiat i s’ha presentat al despatx de duanes en un port d’entrada o de sortida. Tot i això, els requisits poden variar entre països i és recomanable consultar les legislacions nacionals que poden ser més estrictes.
Més informació:
Abast: Espanya
En 2017 hi ha més de 400 municipis de tota Espanya que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges. Pots consultar-ne la llista aquí.
Més informació:
Abast: Espanya
Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).
Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.
Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.
Més informació:
Abast: Internacional
A les instal·lacions dels circs, els elefants solen passar gran part del dia en remolcs, en petites tanques electrificades, amb cadenes a les potes que gairebé no els permeten fer una o dues passes.
Les sortides diàries a la pista no són adequades per cobrir les necessitats de grans espais oberts per moure’s i per fer exercici en el cas dels grans mamífers com són els elefants.
Als circs, per tal d’evitar que orinen a la pista, sols se’ls dóna aigua molt d’hora i després de l’últim xou ja ben entrada la nit.
Els elefants viuen en entorns on hi ha mot fàcil accés a grans superfícies d’aigua com ara llacs o rius. Als circs, però, no hi ha accés a cap tipus de zona d’aigua on puguin banyar-se, ni tan sols de manera artificial.
Tots aquests components del seu benestar social i fisiològic tan necessaris per a aquesta espècie són completament descurats.
Com a conseqüència d’això, poden tenir problemes de:
Tampoc no podem oblidar que parlem d’animals molt socials que en estat natural viuen en grans bandades. En captivitat, trobem elefants que viuen sols o en grups molt reduïts (entre dos i cinc individus com a màxim).
Abast: Espanya
L’ús dels elefants per a passejos amb turistes implica greus i nombrosos problemes per als elefants.
El primer és que, com que els costa molt reproduir-se en captivitat, la majoria dels individus utilitzats en aquest sector són capturats en estat salvatge. Aquestes captures, sobretot en el cas dels elefants asiàtics, estan posant en greu perill la conservació d’aquests individus com a espècie.
El segon problema és que els animals emprats en aquesta indústria són “domesticats” mitjançant un mètode d’entrenament extremadament violent denominat ̶ almenys a Àsia ̶ Pajaan, que literalment significa “rompre l’ànima”. Això no obstant, fins i tot després d’aquesta suposada domesticació, és necessari emprar ganxos metàl·lics i mètodes de impliquen violència per tal de dominar-los. Amb freqüència s’hi aprecien ferides al cap, a les orelles o per contorn dels ulls.
Contràriament del que podria semblar, els elefants no estan dissenyats per suportar gran quantitat de pes al llom. De fet, qualsevol càrrega de més de 150 kg suposa una pressió immensa a la columna. A més, tenen els peus delicats i han de suportar un pes enorme que deriva en problemes de salut. També els obliguen a caminar sobre superfícies dures i a passar moltes hores encadenats.
Per totes aquestes raons, els animals acaben patint problemes a la columna i artritis, una patologia tan greu per a ells que en nombroses ocasions resulta mortal.
Abast: Internacional
Si no vols fomentar l’explotació i el maltractament animal quan viatges –sobretot en les destinacions exòtiques– hauries d’evitar tota activitat turística que comporti lucre o impliqui l’ús d’animals salvatges en activitats antinaturals per a l’espècie.
Entre les més populars hi ha els passejos amb elefant o amb camell, les visites a centres de tigres, les fotografies amb animals salvatges, nedar amb dofins, els passejos amb felins o donar el biberó a les cries. També és molt important evitar la compra de records (souvenirs) fabricats amb parts del cos d’animals i l’assistència a festes tradicionals i religioses que impliquen l’ús o la mort d’animals.
Més informació:
Abast: Internacional
Caure en l’engany d’un fals centre de rescat és fàcil si no s’està preparat. Arreu del món existeixen centres i pseudozoològics que, sota noms com refugis, orfenats o santuaris, mantenen animals salvatges en captivitat i hi ofereixen interaccions amb l’únic objectiu de guanyar diners.
Un centre de recuperació real i gestionat acuradament no forçaria els animals a reproduir-se, ni hi comercialitzaria, ni tampoc els entrenaria per realitzar espectacles ni permetria el contacte entre diferents espècies i els visitants. El treball dels vertaders santuaris se centra a oferir als animals la millor atenció, sempre lliures de qualsevol tipus d’explotació i quan no sigui possible, retornar-los a l’hàbitat corresponent en unes condicions de vida com més naturalitzades millor.
Per tant, és important informar-se molt bé abans de pagar l’entrada a un centre que manté animals en captivitat.
Més informació:
Abast: Internacional
