El circ és un bell espectacle en què homes i dones posen a prova les seves capacitats físiques per meravellar i entretenir el públic. Cada vegada hi ha més circs que no utilitzen animals com ara el conegut Circ du Soleil.

Si prefereixes els circs sense animals, t’oferim aquestes propostes:

1. No visitis els circs que utilitzin animals.
2. Informa els teus coneguts de la realitat dels animals en els circs.
3. Difon els cartells que informen sobre la problemàtica de les diferents espècies.
4. Distribueix els fullets informatius “Los circos no són divertides para los animales”.
5. Escriu cartes al director dels mitjans de comunicació locals (diaris, revistes, ràdio, etc.) per exposar la realitat i perquè conegui més gent la problemàtica.
6. Recull signatures dels ciutadans i fes-ne entrega a l’ajuntament de la teva ciutat.
7. Sol·licita a les escoles que informen la mainada perquè no vagin al circ.
8. Pots sol·licitar tot el material aquí.

Més informació:

• InfoCircos.

Abast: Espanya

Les persones van al zoo perquè els agraden els animals. Volen passar un dia agradable a l’aire lliure, veure els animals i, en molts casos, entretenir els més petits de la casa.

Tanmateix, lluny del que poguem pensar, anar al zoo sols serveix per perpetuar una forma desigual, desfasada i poc ètica de relacionar-nos amb els animals. Afortunadament, cada vegada existeixen més alternatives per poder conèixer com són els animals. Les més comunes són: l’observació en el medi natural i l’ús de les noves tecnologies.

No és necessari condemnar els animals a una vida de captivitat, en la qual mai no podran desenvolupar molts comportaments naturals. La imatge que obté la mainada dels animals del zoo tampoc es correspon amb la imatge real de les espècies dins del l’habitat natural d’aquestes.

A més, la Llei de zoos especifica que les raons per mantenir animals en captivitat són la conservació, l’educació i la investigació, tot i que gairebé tots els circs incompleixen aquestes premises. La conservació i la investigació sols podrien sostenir-se si s’acollissin espècies en perill d’extinció i el centre participès en programes de conservació. L’educació pot portar-se a terme sense necessitat de tenir animals en captivitat.

Educar partint del respecte i de l’empatia és sempre una bona idea.

Abast: Espanya

S’ha de mostrar el nom científic i vulgar de l’espècie, l’àrea de distribució, l’hàbitat, l’estructura social, el comportament, la nutrició i l’estat de conservació segons les categories de la llista vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN).

Abast: Espanya

1. Evita les instal·lacions que mantinguin cetacis en captivitat per a exhibicions, espectacles o activitats que promouen les interaccions, com ara nedar amb dofins o fotografiar-s’hi.
2. Si vius en una ciutat o en una comunitat on existeix un delfinari, escriu a l’alcaldia o a la presidència de la comunitat per mostrar-hi el teu rebuig.
3. Si vius a prop d’un lloc on mantinguin cetacis en captivitat, pots repartir informació a les persones o turistes que tinguin intenció d’acudir a visitar-los.

Més informació:

• SOSdelfines.

Abast: Espanya

No existeixen estudis científics vàlids que demostrin que la teràpia amb dofins tingui un efecte terapèutic prolongat ni tampoc que tingui més efecte terapèutic en humans que les teràpies amb animals domèstics (com són gossos, gats i cavalls).

L’efecte positiu que pot extraure’s d’aquestes teràpies, a més de ser temporal, pot aconseguir-se pel fet que sortir de casa a realitzar una activitat nova, per l’alta expectativa i els reconeguts beneficis que té l’aigua per si mateixa. Aquesta activitat és un risc per a aquells que la realitzen, tant les persones com els dofins. A més, per als dofins suposa un estrès afegit al fet de viure en captivitat. Els forcen a més hores d’entrenament i treball extra. Els centres que ofereixen aquesta activitat estan orientats al negoci i no a fins socials, bé cobrant tarifes o bé a costa de donatius.

Més informació:

• Qüestionant la delfinoteràpia (SOSdelfines).

Abast: Espanya

Adoptar un animal és el procés mitjançant el qual una persona adquireix la responsabilitat de la custòdia i la cura d’un animal abandonat durant la vida, de manera que es converteix en la seva família i esdevé el garant dels seus interessos.

Aquesta decisió ha d’haver estat ben meditada i consensuada amb la resta de membres de la família. Adoptar comporta una gran responsabilitat i cal tenir en compte les necessitats de cada animal: cura, passejos, despeses d’alimentació, atenció veterinària, vacances, etc. Pel bé d’ambdues parts, també és important considerar qui adoptem, ja que cada animal és diferent (edat, energia, caràcter, etc.) i és imprescindible deixar-se assessorar pels responsables del refugi que són els qui coneixen bé els animals que tenen en acollida.

Per què les adopcions tenen un cost? Tots els animals necessiten ser atesos per un veterinari i el pagament de l’adopció serveix per cobrir part de les despeses. Podem trobar diferències entre el cost de l’adopció d’un centre públic, ja que tenen els seus propis veterinaris, i el dels refugis i d’associacions privades que col·laboren amb veterinaris externs.

En totes les comunitats autònomes hi ha centres d’acollida públics o privats, així com associacions de protecció animal on es pot adoptar.

A Catalunya, qualsevol animal que es doni en adopció ha d’estar identificat amb microxip, desparasitat, vacunat i esterilitzat. Si l’animal no s’entrega en aquestes condicions, tenim dret d’exigir-ho ja que és el que estableix la llei.

En la web de FAADA, hi ha un llistat de refugis, centres d’acollida i associacions amb un cercador per províncies.

Més informació:

• Llistat de centres d’acollida i associacions de tota Espanya.

Abast: Espanya