S’ha de mostrar el nom científic i vulgar de l’espècie, l’àrea de distribució, l’hàbitat, l’estructura social, el comportament, la nutrició i l’estat de conservació segons les categories de la llista vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN).
Abast: Espanya
Estudis científics demostren que els dofins tenen una esperança de vida més curta en captivitat que en llibertat. En la naturalesa, s’estima que l’esperança de vida màxima dels dofins és d’uns 50 o 60 anys, mentre que en captivitat rarament viuen més de 20 anys. Les orques en la naturalesa poden viure fins a 70 anys els mascles i 90 anys les femelles. Als delfinaris, poques viuen més enllà dels 25 anys. En el cas de les belugues, la mitjana d’esperança de vida és de 40 a 70 anys, però els estudis indiquen que en captivitat solen viure la meitat de temps.
Més informació:
Abast: Internacional
Són potencialment perillosos per l’alçada i per les característiques físiques. Tanmateix, en la naturalesa s’ha produït molt pocs casos d’atacs a persones. Les agressions de les quals es té constància han estat causades per persones que d’alguna manera molestaven els animals.
En captivitat sí que hi ha hagut nombrosos atacs a persones per part de cetacis. Se n’han registrat més de 70 atacs d’orques a persones i hi ha hagut quatre morts. Les més recents van ser en 2010 a Orlando (EUA) i en 2009 a Loro Parque (Tenerife). També estan documentats casos de dofins que han atacat els cuidadors i/o al personal de manteniment.
En ocasions, un animal d’aquestes característiques també pot causar lesions a una persona per accident, és a dir, sense necessitat de mostrar un comportament agressiu.
Més informació:
Abast: Espanya
