Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Wiki FAADA - Animals salvatges
  • La tinença privada de determinats animals salvatges està permesa per la llei. L’adoptant d’un animal salvatge és l’únic responsable de per vida del benestar, de l’estat sanitari i de la salut, control i responsabilitat legal de l’animal.

    En general, els animals salvatges han de mantenir-se en captivitat per garantir les mesures de seguretat necessàries per evitar danys materials a persones, a animals d’altres espècies o al medi natural. En cap cas no es poden alliberar en la naturalesa ni tampoc ser exhibits ni passejats als espais públics.

    Cal tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil (veure normativa sobre animals potencialment perillosos). 

    Tampoc s’ha d’oblidar que alguns d’aquests animals estan en perill d’extinció, per la qual cosa és molt important tenir presents tots els requeriments legals de la tinença i la comercialització d’aquestes espècies (normatives avall indicades).

    La majoria d’aquests animals són capturats al medi natural on viuen i la compra sempre fomenta el tràfic d’animals. A més, molts moren a causa de l’estrès del transport o per inadaptació, per la qual cosa es requereix usar un nombre més elevat d’animals perquè finalment sols uns pocs arriben al nostre continent.

    Per totes aquestes raons des de FAADA recomanem NO comprar ni tenir animals salvatges.

    Normatives sobre comerç i tinença d’espècies protegides segons CITES:

    Abast: Espanya

  • Una transacció és un canvi de titularitat d’un animal. Pot ser per exemple entre dues persones físiques (amb un document de cessió/donació entre particulars, amb les dades del antic i nou propietari) o entre un comerç i un comprador (amb el número de registre del nucli zoològic i les dades del comprador i el venedor). Qualsevol transacció (gratuïta o no) només es considera vàlida si en el document hi consta el número d’identificació (xip) de l’animal.

    Abast: Catalunya

  • La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema i televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en el seu medi natural.

    Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir diners extra. A més, en els últims anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer d’animals per a filmacions, algunes de les quals han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.

    Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria dels casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o de l’estrès.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • La majoria dels animals salvatges utilitzats en publicitat, cinema o televisió han nascut en captivitat, però en ocasions –com ocorre per exemple amb els elefants– han estat capturats en estat salvatge.

    Molts animals provenen de circs, zoològics o col·leccions privades que els lloguen per obtenir beneficis econòmics extres.  A més, en els darrers anys, han proliferat les empreses dedicades a l’entrenament i al lloguer dels animals per a filmacions. Algunes d’aquetes empreses han estat denunciades per falta de llicència o per maltractament d’animals.

    Aquests animals són obligats a viure per sempre en captivitat i, en la gran majoria de casos, en condicions molt dures. El més probable és que desenvolupin problemes físics i psicològics i mostren comportaments típics de l’ansietat o l’estrès.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.

    Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).

    Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • La base de qualsevol entrenament d’un animal salvatge consisteix a mantenir l’animal en un estat constant de submissió i de por de l’entrenador. Els mètodes per aconseguir-ho sol implicar violència física i verbal.

    En el cas dels ximpanzés, per exemple, l’entrenament comença de manera gradual a partir del primer any i a mesura que va creixent, se li exigeixen trucs més complexes que gradualment requeriran més esforç. En el cas dels elefants, una pràctica comuna és l’ús de descàrregues elèctriques.

    Un altre mètode d’entrenament molt recurrent –sia per a circs sia per a publicitat, cinema, televisió o espectacles– és el xantatge, que consisteix a mantenir els animals en un estat de fam constant perquè després actuïn a canvi d’aliment.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Quan ja no resulten rendibles per a la indústria, la vida dels “animals actors” es torna, si més no, encara més miserable. Molts d’aquests animals són reclosos en gàvies i utilitzats per a la reproducció i d’aquesta manera es perpetua l’explotació de l’espècie. També són usats per ser venuts a zoològics o a altres centres de dubtosa reputació.

    No existeix un control exhaustiu dels animals salvatges que viuen en captivitat que són utilitzats per a entrenament. Així doncs, encera resulta més difícil saber què ocorre amb aquests animals quan “se’ls jubila”. Animals que han servit de reclam per a grans empreses i multinacionals han acabat la resta de la seva vida tancats en petites gàvies. En el millor dels casos, poden ser rescatats per santuaris o altres entitats, però s’hi destinen pocs recursos i hi ha molts pocs centres de rescat davant una demanda creixent.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Els albiraments són una boníssima opció per conèixer la fauna salvatge sense fomentar la captivitat. Aquesta activitat cal portar-la a terme de manera responsable per tal de no posar en perill les espècies ni l’hàbitat. Així doncs, és molt important informar-se’n, contractar els serveis de professionals i guies experts, a més de no infringir les regles ni les instruccions proporcionades.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Exhibir els animals a les vitrines està regultar per la llei de protecció d’animals de cada comunitat autònoma.

    A Catalunya està expressament prohibit per llei i a Barcelona també per les Ordenances municipals sobre protecció, la tinença i la venda d’animals que estableixen el que segueix: els animals s’han de col·locar a una distància no inferior a 1 metre de l’accés a l’establiment, en zones en què no puguin ser molestats ni visibles des de la via pública o des dels passadissos interiors dels establiments comercials col·lectius (en el cas de complir les distàncies però si segueixin sent visibles des del carrer, els propietaris de l’establiment estan obligats a fer les rectificacions oportunes).

    Més informació:

    Abast: Catalunya

  • El comerç d’animals salvatges està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). El comerç d’aquestes espècies s’autoritza sols sota circumstàncies excepcionals i complint certes condicions que varien segons l’apèndix en què figura cada espècie animal. Tan sols poden vendre animals les botigues autoritzades (establiments, no particulars), que han de tenir un nucli zoològic legal i la documentació i permisos en regla, tant de l’establiment com dels animals amb els quals comercia.

    Apèndix I: s’inclouen totes les espècies en perill d’extinció. El comerç d’aquestes espècies s’autoritza solament en circumstàncies excepcionals i sota certes condicions. 

    Apèndix II: s’inclouen les espècies que no es troben necessàriament en perill d’extinció però el comerç de les quals ha de controlar-se per tal d’evitar una utilització incompatible amb la seva supervivència. També s’hi inclouen espècies de l’Apèndix I que hagin estat criades en captivitat per a fins comercials.

    Apèndix III: s’inclouen espècies que estan protegides almenys en un país, el qual ha sol·licitat l’assistència d’altres parts en la CITES per tal de controlar-ne el comerç. Sols es podrà importar o exportar (o reexportar) un espècimen d’una espècie inclosa als Apèndixs de la CITES si s’ha obtingut el document apropiat i s’ha presentat al despatx de duanes en un port d’entrada o de sortida. Tot i això, els requisits poden variar entre països i és recomanable consultar les legislacions nacionals que poden ser més estrictes.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • El circ és un bell espectacle en què homes i dones posen a prova les seves capacitats físiques per meravellar i entretenir el públic. Cada vegada hi ha més circs que no utilitzen animals com ara el conegut Circ du Soleil.

    Si prefereixes els circs sense animals, t’oferim aquestes propostes:

    1. No visitis els circs que utilitzin animals.
    2. Informa els teus coneguts de la realitat dels animals en els circs.
    3. Difon els cartells que informen sobre la problemàtica de les diferents espècies.
    4. Distribueix els fullets informatius “Los circos no són divertides para los animales”.
    5. Escriu cartes al director dels mitjans de comunicació locals (diaris, revistes, ràdio, etc.) per exposar la realitat i perquè conegui més gent la problemàtica.
    6. Recull signatures dels ciutadans i fes-ne entrega a l’ajuntament de la teva ciutat.
    7. Sol·licita a les escoles que informen la mainada perquè no vagin al circ.
    8. Pots sol·licitar tot el material adreçant-te a circos@inforcircos.org.

    Més informació:

    Abast: Espanya

    1. Pots contactar amb els patrocinadors del circ i esbrinar si coneixen el tipus d’espectacle i els problemes que implica donar suport a activitats que no respecten els animals.
    2. Pots buscar altres actitivistes i entitats de protecció locals que puguin donar-te suport.
    3. Pots contactar amb la premsa local o escriure cartes a la direcció dels mitjans de comunicació locals.
    4. Pots contactar amb els col·legis per informar-los per tal que no portin la mainada al circ.
    5. Pots fer fotografies o gravar vídeos dels allojatmets, els quals són indicadors del mal estat físic dels animals com ara les estereotípies (conductes anormals i repetitives), etc.
    6. Pots informar-te a l’ajuntament per veure si el circ disposa dels permisos pertinents.
    7. Pots sol·licitar una inspecció a les autoritats perquè verifiquin la situació legal dels animals del circ i per denunciar possibles lesions o maltractament als animals.
    8. Pots organitzar accions per informar, com ara xerrades, col·loquis o repartir fullets a la gent que fa cua.
    9. Pots organitzar una protesta. Podem ajudar-te si ens avises a través de l’adreça circos@inforcircos.org.
    10. Pots iniciar una campanya d’informació als ciutadans sobre la crueltat dels circs amb animals, així com una campanyaa nivell municipal per prohibir la futura instal·lació de circs amb animals.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Pots adreçar-te a l’Alcaldia i a tots els partits polítics del teu ajuntament per sol·licitar que la teva localitat es declari “Lliure de circs amb animals”. Pots presentar una instància acompanyada d’un model de moció i emplenar-la amb una còpia adjunta del dossier d’Infocircos i una carta model que també posem a la teva disposició.

    Pots sol·licitar-nos tota aquesta documentació en l’adreça circos@infocircos.org.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • En 2017 hi ha més de 400 municipis de tota Espanya que s’han declarat lliures de circs amb animals salvatges. Pots consultar-ne la llista aquí.

    Més informació: 

    Abast: Espanya

  • Àustria, Bolívia, Grècia i Malta ja han prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs (salvatges i domèstics).

    Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia han prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.

    Aquí tens una llista dels municipis d’Espanya que ja han prohibit els circs amb animals.

    Més informació:

    Abast: Internacional

    • A Àustria, Bolívia, Grècia i Malta està prohibit l’ús de qualsevol tipus d’animal als circs
    • A Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suècia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Singapur, Paraguai i Eslovènia està prohibit l’ús d’animals salvatges als circs.
    • A Bèlgica i Polònia està prohibit l’ús d’animals capturats en estat salvatge.
    • A Malta i Eslovàquia està prohibit l’ús d’animals salvatges d’espècies incloses en el tractat CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres).
    • També existeixen nombroses prohibicions municipals i regionals en països com Austràlia, Brasil, Regne Unit, Canadà i Estats Units, entre d’altres.

    Més informació: 

    Abast: Internacional

  • Existeixen diverses lleis que poden aplicar-se als circs amb animals a Espanya: la legislació sobre conservació, la legislació sobre sanitat, la legislació sobre seguretat i la legislació sobre benestar.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • A les instal·lacions dels circs, els elefants solen passar gran part del dia en remolcs, en petites tanques electrificades, amb cadenes a les potes que gairebé no els permeten fer una o dues passes. 

    Les sortides diàries a la pista no són adequades per cobrir les necessitats de grans espais oberts per moure’s i per fer exercici en el cas dels grans mamífers com són els elefants.

    Als circs, per tal d’evitar que orinen a la pista, sols se’ls dóna aigua molt d’hora i després de l’últim xou ja ben entrada la nit.

    Els elefants viuen en entorns on hi ha mot fàcil accés a grans superfícies d’aigua com ara llacs o rius. Als circs, però, no hi ha accés a cap tipus de zona d’aigua on puguin banyar-se, ni tan sols de manera artificial.

    Tots aquests components del seu benestar social i fisiològic tan necessaris per a aquesta espècie són completament descurats.

    Com a conseqüència d’això, poden tenir problemes de:

    • Comportament: estereotípies com zigzaguejar, balancejar el cap i gronxar-se per compensar la falta de moviment. També poden presentar comportaments agressius provocats per l’estrès relacionat amb la incapacitat de reaccionar davant certes situacions.
    • Articulacions: artritis i coixesa derivades de l’encadenament durant llargs períodes de temps o d’una pressió excessiva sobre les articulacions perquè se’ls força a prendre postures inapropiades.
    • Pell: per la incapacitat de prendre banys de sorra i banyar-se. El fang actua com a protector solar i contra altres agressions externes.
    • Peus: quan estan encadenats, han de romandre entre els seus propis orins i les femtes. Això pot provocar-los putrefacció als coixinets dels peus i cremades d’orina a les potes. També s’observa un creixement excessiu de la peülla, clivelles a les ungles i infeccions cuticulars.

    Tampoc no podem oblidar que parlem d’animals molt socials que en estat natural viuen en grans bandades. En captivitat, trobem elefants que viuen sols o en grups molt reduïts (entre dos i cinc individus com a màxim).

    Abast: Espanya

  • A més de les tècniques que s’utilitzen de manera habitual per aconseguir sotmetre els animals salvatges, als circs els tigres no sols no poder fer prou exercici sinó que no tenen accés a l’aigua. Són animals que també necessiten banyar-se tant en rius com en tolles o bassals.

    Les gàbies en què es tanquen normalment estan buides d’enriquiment ambiental. Sols uns pocs circs instal·len una tanca exterior de tant en tant.

    Per falta d’intimitat, les tigresses eventualment maten els seus propis cadells, ja que no poden protegir-los d’atacs d’intrusos. La presència (visual, auditiva o olfactiva) propera d’altres tigres o actuacions conjuntes els causa estrès i frustració.

    Abast: Espanya

  • Juntament amb els tigres i altres carnívors que es mouen en amples territoris, els lleons en captivitat són els animals que mostren nivells d’estrès més alts a més de problemes psicològics.

    La presència de prop d’altres espècies com ara zebres, cavalls, camells i cabres, totes elles espècies que serien preses potencials, també els resulta estressant. A l’igual d’altres grans felins, aquests carnívors en captivitat exhibeixen comportaments estereotipats, autodestructius i anormals.

    A més, solen patir osteodistròfia fibrosa per desequilibris de minerals en la dieta i també gastroenteritis a causa de l’estrès pels forts sorolls procedents del trànsit, del públic o de la música.

    Abast: Espanya

  • En captivitat, els óssos solen mostrar comportaments estereotipats, sobre tot quan viuen en tancats de dimensions reduïdes i buits o quan passen les nits tancats a l’interior. Aquestes són condicions inhòspites: no tenen piscines per banyar-se, estructures per escalar, investigar i jugar, ni substrat natural per cavar o hivernar.

    Les estereotípies més comunes en els óssos són l’anomenada pacing en anglès, la qual consisteix en el fet que l’animal es desplaça seguint sempre el mateix recorregut, que repeteix una i altra vegada. En ocasions, l’animal realitza un moviment determinat en un punt concret del recorregut, habitualment sempre el mateix, per exemple amb el cap. Un altre comportament anormal i danyós provocat per aquestes situacions és el «pica», que és un comportament repetitiu basat en la ingesta de substàncies no alimentoses com són el guix, pèls o terra i l’atracció incontrolable per rosegar fusta o ferro.

    Abast: Espanya

  • Les actuacions circenses provoquen ansietat als rèptils. Els circs no poden oferir a aquests delicats animals possibilitats de comportar-se conformement a l’instint natural. Els rèptils reaccionen molt sensiblement a tot tipus de vibracions i canvis de temperatura i per tant, les condicions de vida dels circs amb transports freqüents són incompatibles amb aquestes espècies.

    La falta de benestar i l’estrès dels animals en captivitat moltes vegades deriven en comportaments anormals. En rèptils s’han descrit dos tipus de canvis de comportament que semblen ser conseqüència de l’estrès: hiperactivitat, de vegades acompanyada de cops contra les parets de vidre del terrari i també disminució de l’activitat acompanyada d’anorèxia.

    Més informació:

    Manteca, X. (2015) Benestar d'animals de zoològics, Multimédica Ediciones Veterinarias.

    Abast: Espanya

  • Les persones van al zoo perquè els agraden els animals. Volen passar un dia agradable a l’aire lliure, veure els animals i, en molts casos, entretenir els més petits de la casa.

    Tanmateix, lluny del que poguem pensar, anar al zoo sols serveix per perpetuar una forma desigual, desfasada i poc ètica de relacionar-nos amb els animals. Afortunadament, cada vegada existeixen més alternatives per poder conèixer com són els animals. Les més comunes són: l’observació en el medi natural i l’ús de les noves tecnologies.

    No és necessari condemnar els animals a una vida de captivitat, en la qual mai no podran desenvolupar molts comportaments naturals. La imatge que obté la mainada dels animals del zoo tampoc es correspon amb la imatge real de les espècies dins del l’habitat natural d’aquestes.

    A més, la Llei de zoos especifica que les raons per mantenir animals en captivitat són la conservació, l’educació i la investigació, tot i que gairebé tots els circs incompleixen aquestes premises. La conservació i la investigació sols podrien sostenir-se si s’acollissin espècies en perill d’extinció i el centre participès en programes de conservació. L’educació pot portar-se a terme sense necessitat de tenir animals en captivitat.

    Educar partint del respecte i de l’empatia és sempre una bona idea.

    Abast: Espanya

  • Perquè la desaparició d’espècies és una realitat. Un total de 784 espècies han estat declarades oficialment “extintes” i 65 sobreviuen únicament mitjançant programes de cria o en captivitat. De les 40.177 espècies avaluades utilitzant el criteri de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN), 16.119 estan allistades actualment com a espècies en perill d’extinció, la qual cosa inclou un de cada tres amfibis i un quart dels arbres conífera arreu del món, així com una de cada vuit aus i un de cada quatre mamífers. Sens dubte, ens trobem davant d’un panorama desolador.

    La UICN està reconeguda com a l’entitat amb més autoritat per a l’avaluació sobre l’estat global de les plantes i dels animals. Achim Steiner, director general de la UICN recorda que “els ambientalistes tots sols no poden salvar la biodiversitat, questa tasca ha de convertir-se en una responsabilitat de tots i més encara d’aquells que tenen el poder i els recursos per actuar”.

    Abast: Espanya

  • S’ha de mostrar el nom científic i vulgar de l’espècie, l’àrea de distribució, l’hàbitat, l’estructura social, el comportament, la nutrició i l’estat de conservació segons les categories de la llista vermella de la Unió Internacional per a Conservación de la Natura (UICN).

    Abast: Espanya

  • Als zoos sols hi ha un 6% de les 7.000 espècies en perill d’extinció. La gran majoria dels animals dels zoològics no pertanyen a espècies amenaçades, amb la qual cosa se’ls manté en captivitat senzillament per exhibir-los i per obtenir guanys.

    Els projectes de reintroducció són tremendament complexos i delicats. Tan sols vora 20 espècies han estat reintroduïdes al seu hàbitat natural amb un cert èxit (el 80% hervíbors) i que no provenien de zoos, sinó de centres científics de cria especialment destinats a quest fi.

    Acceptant que la gran majoria de programes de cria en captiveri no són viables ni eficaços per a la conservació de les espècies, els zoològics haurien d’adoptar polítiques de no reproducció. Caldria que dediquessin els fons i els esforços a conservar i protegir els hàbitats naturals i les espècies que hi viuen.

    Abast: Espanya

  • En aquests espectacles –delfinaris, falconeria, exhibició d’aus exòtiques– es reforcen comportaments que no formen part del repertori natural de les espècies. Aquesta alteració del patró natural de conducta d’aquestes espècies pot dificultar molt la reintroducció a l’hàbitat natural. No oblidem que una de les justificacions dels zoos és que es dediquen a la conservació d’espècies. Argument que es respon en aquesta pregunta de la Wiki.

    A més, els entrenaments als quals se’ls sotmet per realitzar aquests espectacles solen basar-se en la dominació i en el control mitjançant la fam. L’ensinistrament els causa un gran estrès, el qual s’afegeix al que ja tenen simplement pel fet de viure en captivitat.

    Abast: Espanya

  • Es posa en risc tant la vida de l’animal que se n’escapa com la de les persones que s’hi creuin, ja que molt animals són potencialment perillosos. Per mantenir la seguretat pública, i com que no existeixen protocols oficials de captura d’animals fugits, els acaben matant en lloc d’anestesiar-los amb dards.

    Si un animal aconsegueix escapar, això també comporta un perill per a l’animal, que pot no sobreviure i morir per desnutrició, deshidratació, no aclimatació al nou hàbitat, atropellament, malaltia, etc. També poden suposar una amenaça per a la fauna autòctona, per la transmissió de malalties, la competició pels recursos disponibles o la depredació.

    Abast: Espanya

  • El principal argument que cal considerar és l’estrès que provoca als animals el contacte directe amb humans.

    Encara que no es pot oblidar el risc que suposa la zoonosi (qualsevol malaltia infecciosa que es transmet d’animals, salvatges i domèstics, als éssers humans o dels éssers humans als animals), per la qual cosa convé posar especial atenció a les activitats adreçades a la mainada que inclouen contacte amb animals com ho és el “toca-toca” amb rèptils i aus.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • Cada instal·lació hauria d’estar pensada i adaptada per cobrir les necessitats de cada espècie. Per tenir un mínim de benestar, els animals necessiten que les instal·lacions siguin com més naturals millor i que s’hi aporti enriquiment ambiental, tal com estipula la Ley 31/2003, de 27 de octubre, de conservación de la fauna silvestre en los parques zoológicos.

    Hauria de ser un fet quotidià que els zoològics contractessin tècnics especialistes en l’aplicació de programes d’enriquiment ambiental. També és essencial que els animals disposin de zones de refugi on puguin estar fora de la vista dels humans quan sigui necessari.

    Abast: Espanya

  • Seria molt més eficaç finançar projectes de conservació als països d’origen, ja que en alguns casos hi ha espècies nascudes en captivitat que no poden ser reintroduïdes perquè l’hàbitat natural del qual provenen està en perill o ha desaparegut.

    Abast: Espanya

  • Els zoos haurien de participar en programes oficials de cria en captivitat com el European Breeding Program (EEP) i el European Stud Book (ESB). Tot i això, cal tenir clar que el grau d’èxit que tenen aquests programes de cria en captivitat i reintroducció d’espècies en perill d’extinció és més limitada que la que promulguen molts zoològics.

    El que és evident és que la cria en captivitat i la reintroducció té més probabilitat d’èxit si es fa al lloc d’origen de l’animal, se’n diu la conservació in situ.

    També seria recomanable aplicar mètodes per evitar la reproducció dels animals evitant així els “excedents de població” que generen aquest tipus de pràctiques. Tant la WAZA com la EAZA tenen en consideració l’anomenada “eutanàsia de maneig” com a una possible eina per controlar les poblacions als zoològics. El sacrifici d’algunes cries o exemplars sans quan les instal·lacions del centre són insuficients per mantenir el benestar de tota la comunitat també és conegut com “culling”, al qual és pot al·ludir sota l’eufemisme de “reciclar aquests excedents dins de la cadena d’alimentació del zoo”.   

    Més informació:

     

    Abast: Espanya

  • És complicat valorar tots els factors que poden intervenir en el benestar d’un animal deixant de costat criteris subjectius.

    El que sí que és indiscubible és que un animal en un zoo hauria de tenir, com a mínim, aigua i aliment disponibles; un allotjament amb un ambient adaptat per tenir llibertat de moviment (córrer, nedar, excavar, grimpar, etc.); així com la possibilitat de desenvolupar tots els comportaments naturals propis de l’espècie, incloent-hi una estructura social similar a la que tindria en llibertat.

    Debe también disponer de atención veterinaria (incluyendo la preventiva, la más importante si tenemos en cuenta que, en muchos casos, una vez el animal enferma, poco se puede hacer para que mejore). Debe tener la posibilidad de evitar situaciones estresantes o de miedo: para ello debe haber distancia de amortiguación entre el público y los animales, barreras visuales y que el animal puede esconderse de la vista de los humanos.

    També ha de disposar d’atenció veterinària (incloent-hi la preventitva, la més important si tenim en compte que, en molts casos, una vegada l’animal es posa malalt, poca cosa s’hi pot fer perquè millori). Ha de tenir la possibilitat d’evitar situacions estressants o de por: per a això ha d’haver-hi distància d’amortiguació entre el públic i els animals, barreres visuals i que l’animal pugui amagar-se de la vista dels humans.

    Aquests cinc principis estan basats en les Cinc llibertats desenvolupades pel Farm Animal Welfare Council (UK) en 1979.

    Més informació:

    Abast: Espanya

  • L’ús de verins o esquers enverinats és freqüent a l’entorn urbà, normalment dirigit a animals de companyia (gossos i gats) i en el medi rural per matar individus d’espècies que es consideren perjudicials per a la caça, la agricultura, la ramaderia, la columbicultura, etc.

    L’ús il·legal de verí suposa un greu risc per a la salut pública, per al medi ambient i per a tot tipus d’espècies animals perquè és un sistema no selectiu que s’introdueix en la cadena tròfica.

    L’enverinament d’animals i la col·locació d’esquers amb verí estan tipificats com a delicte en el Codi Penal. Segons la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en l’article 336 “tot aquell qui, sense estar legalment autoritzat, empri per a la caça o per a la pesca verí, mitjans explosius o altres instruments o arts de similar eficàcia destructiva o no selectiva per a la fauna, serà castigat amb la pena de presó de quatre mesos fins a dos anys o amb multa de vuit a vint-i-quatre mesos i, en qualsevol cas, la d’inhabilitació especial per a professió o ofici i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de caçar o de pescar en un període d’un fins a tres anys. Si el mal causat fos de notòria importància, s’imposarà la pena de presó esmentada més amunt en la meitat superior.”

    En cas de localitzar un animal enverinat o davant qualsevol sospita cal seguir els passos següents:

    PROTOCOL D’ACTUACIÓ

    • No tocar ni moure el cadàver fins que no es personi l’autoritat. Si el cadàver o els esquers no són retirats per l’autoritat, el procediment quedaria invalidat per via judicial ja que se n’hauria trencat la cadena de custòdia de la prova.
    • Imprescindible avisar un cos policial, sia Seprona (062), Mossos d’Esquadra (112) o Agents rurals (93 561 70 00) a Catalunya.
    • Realitzar fotografies de la zona i del cadàver.
    • Revisar la zona per esbrinar si existeixen més cadàvers i/o esquers.
    • Posar els fets en coneixement dels responsables de l’ajuntament on correspongui segons el terme municipal on s’hagin produït els fets. 

    Si l’animal encara és viu:

    • Portar-lo immediatament al veterinari més proper i sol·licitar que faci un informe.
    • Denunciar-ho immediatament a les autoritats.

    Abast: Espanya

  • L’ús dels elefants per a passejos amb turistes implica greus i nombrosos problemes per als elefants.

    El primer és que, com que els costa molt reproduir-se en captivitat, la majoria dels individus utilitzats en aquest sector són capturats en estat salvatge. Aquestes captures, sobretot en el cas dels elefants asiàtics, estan posant en greu perill la conservació d’aquests individus com a espècie.

    El segon problema és que els animals emprats en aquesta indústria són “domesticats” mitjançant un mètode d’entrenament extremadament violent denominat  ̶ almenys a Àsia ̶  Pajaan, que literalment significa “rompre l’ànima”. Això no obstant, fins i tot després d’aquesta suposada domesticació, és necessari emprar ganxos metàl·lics i mètodes de impliquen violència per tal de dominar-los. Amb freqüència s’hi aprecien ferides al cap, a les orelles o per contorn dels ulls.

    Contràriament del que podria semblar, els elefants no estan dissenyats per suportar gran quantitat de pes al llom. De fet, qualsevol càrrega de més de 150 kg suposa una pressió immensa a la columna. A més, tenen els peus delicats i han de suportar un pes enorme que deriva en problemes de salut. També els obliguen a caminar sobre superfícies dures i a passar moltes hores encadenats.

    Per totes aquestes raons, els animals acaben patint problemes a la columna i artritis, una patologia tan greu per a ells que en nombroses ocasions resulta mortal.

    Abast: Internacional

  • Si no vols fomentar l’explotació i el maltractament animal quan viatges –sobretot en les destinacions exòtiques– hauries d’evitar tota activitat turística que comporti lucre o impliqui l’ús d’animals salvatges en activitats antinaturals per a l’espècie.

    Entre les més populars hi ha els passejos amb elefant o amb camell, les visites a centres de tigres, les fotografies amb animals salvatges, nedar amb dofins, els passejos amb felins o donar el biberó a les cries. També és molt important evitar la compra de records (souvenirs) fabricats amb parts del cos d’animals i l’assistència a festes tradicionals i religioses que impliquen l’ús o la mort d’animals.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Caure en l’engany d’un fals centre de rescat és fàcil si no s’està preparat. Arreu del món existeixen centres i pseudozoològics que, sota noms com refugis, orfenats o santuaris, mantenen animals salvatges en captivitat i hi ofereixen interaccions amb l’únic objectiu de guanyar diners.

    Un centre de recuperació real i gestionat acuradament no forçaria els animals a reproduir-se, ni hi comercialitzaria, ni tampoc els entrenaria per realitzar espectacles ni permetria el contacte entre diferents espècies i els visitants. El treball dels vertaders santuaris se centra a oferir als animals la millor atenció, sempre lliures de qualsevol tipus d’explotació i quan no sigui possible, retornar-los a l’hàbitat corresponent en unes condicions de vida com més naturalitzades millor.

    Per tant, és important informar-se molt bé abans de pagar l’entrada a un centre que manté animals en captivitat.

    Més informació:

    Abast: Internacional

  • Al mapamundi interactiu del projecte “Turismo Responsable” de FAADA trobaràs informació sobre les principals activitats turístiques que és recomanable evitar perquè no respeten els drets dels animals.

    També trobaràs un directori de centres de rescat i de projectes recomanats, a més d’una llista de diverses ONG locals que pots contactar si vols fer un donatiu, presentar una denúncia o si trobes un animal que necessita ajuda.

    Més informació:

    Abast: Internacional