Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Poden prohibir en un contracte de lloguer tenir animals de companyia a la vivenda?

Poden prohibir en un contracte de lloguer tenir animals de companyia a la vivenda?

La Llei d'arrendaments urbans estableix que el propietari té la possibilitat de prohibir la tinença d'animals en el domicili arrendat, deixant en mans de les parts la decisió sobre aquesta qüestió. En principi, el propietari pot fer constar en el contracte de lloguer la prohibició per a la tinença d'animals. Per això, si en el contracte s'estableix expressament la clàusula de prohibició i s'incompleix, l'arrendador té dret a resoldre el contracte.

Un altre cas en què l'arrendador té la potestat de resoldre el contracte és en aquells supòsits en els quals durant el compliment del contracte i, sense establir-se en aquest una prohibició de tinença d'animals domèstics, es derivin danys en l'immoble. Així mateix, tindrà la mateixa potestat de resoldre el contracte en aquell supòsit en què en l'habitatge tinguin lloc activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites. Les activitats en qüestió hauran de ser realment intenses i pertorbadores de la normal convivència a l'efecte de la resolució contractual, així com acreditar que es duen a terme aquestes activitats.

Aclarir que, en tots aquells contractes en què no es trobi expressament una clàusula que prohibeixi la seva tinença, l'arrendatari podrà dur amb ell als seus animals domèstics a l'habitatge llogat.

Ara bé, sense perjudici de tot l'anterior, que és la situació vigent, des de l'àrea legal d'aquesta entitat, hem desenvolupat una teoria jurídica personal, en la matèria, encara que sense suport judicial a Espanya fins a la data: la prohibició total i absoluta de la tinença d'animals domèstics en els contractes de lloguer és potencialment contrària a Dret, i per tant, aquesta prohibició seria una clàusula anul·lable del contracte.

En aquest sentit, el fet de denegar "a priori" la contractació de l'arrendament d'un immoble pel simple fet de ser propietari d'un animal, entraria dins el terreny de la "discriminació" respecte de la resta de ciutadans que no el tenen, i això seria contrari al principi de "igualtat davant la llei" i a no ser discriminat "per qualsevol altra circumstància personal o social" de l'art. 14 CE, sempre que l'única raó de no contractar amb ell sigui la tinença de l'animal. Com sempre, el problema estarà en poder provar aquesta raó davant un jutge.

És més, la Llei d'Arrendament Urbans no autoritza a "discriminar" a una persona per la simple tinença d'una "cosa" i "per caprici" del propietari. Una qüestió diferent és que la mateixa indiqués expressament que es prohibeix la tinença d'animals, excepte acord en contra. El punt de partida és que és legal la seva tinença, atès que no es prohibeix, de manera que només queda regular aquesta circumstància, però no prohibir-la per imposició unilateral del propietari de l'habitatge. Entenent que aquesta prohibició discriminatòria en el contracte seria un "exercici abusiu d'un dret" o "exercici antisocial" del dret de propietat, regulat en l'art. 7.2 del Codi Civil.

Prohibir tenir un animal de companyia a l'habitatge llogat seria igual que discriminar i prohibir a algú tenir una cadena de música o TV gran, ja que l'arrendador "presumeix" que es va a fer soroll o a molestar els veïns. O prohibir l'inquilí a posseir un piano o guitarra elèctrica. O no arrendar a famílies que tinguin nens petits només perquè "poden molestar, trencar coses o fer malbé l'habitatge". O no arrendar a algú per meres raons racials, d'origen nacional o d'orientació sexual, o per "les pintes" (crestes, tatuatges, forma de vestir, etc.).

Recordem que l'art. 10 de la Constitució espanyola (CE) regula el desenvolupament de la lliure personalitat, i la CE assenyala la Llibertat, Justícia i Igualtat com "valors superiors" del nostre ordenament jurídic (art. 1 CE).

La tinença d'animals domèstics entenem que és una manifestació d'aquest art. 10 CE, i també del dret a la intimitat personal i familiar (art. 18 CE), i també s'ha de respectar la Llibertat i Igualtat davant la llei dels propietaris d'animals domèstics enfront dels que no en tenen.

Discriminar d'entrada i sistemàticament als propietaris d'animals domèstics que compleixin amb la legislació sobre les mateixes (microxip, vacunes, condicions higièniques adequades, etc.) i denegar-los el poder signar un contracte d'arrendament únicament per purs prejudicis de "potencials danys o molèsties" indefinits i imprevisibles entenem que és contrari a Dret, de manera que aquest contracte d'arrendament amb aquesta clàusula de prohibició total d'animals domèstics podria impugnar davant els jutges i tribunals de justícia, o, si s'escau anul·lar-se en sentència si fos invocada per un arrendador contra el seu inquilí en un litigi per presumpte incompliment contractual.