Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Els animals salvatges que actuen o s’usen en espectables, estan domesticats?

Els animals salvatges que actuen o s’usen en espectables, estan domesticats?

El procés de domesticació d’un animal és un procés llarg que implica centenars de generacions i milers d’anys. Se sol dir que el primer animal domesticat va ser el gos, fa aproximadament 15.000 anys. Quan els animals són domesticats, es produeixen canvis morfològics, fisiològics, reproductius i de comportament que els permeten adaptar-se i sobreviure a les condicions oferides per l’ésser humà. És el cas dels animals de companyia i dels animals “de granja”.

Els animals salvatges, com són els óssos, grans felins o elefants no han passat un procés de domesticació; no han experimentat aquests canvis per exemple per perdre la por als humans o adaptar-se a viure engabiats, sinó que mantenen l’instint i la morfologia (urpes, ullals, una gran força, etc.).

Així doncs, és pràctica habitual que els entrenadors separen les cries de les mares de manera molt precoç i les crien amb biberó perquè s’adapten als humans i així aconseguir que els obeeixin. Tanmateix, quan arriben a la maduresa sexual, aquests animals solen tornar-se agressius fins i tot amb les persones que els han cuidat des de petits. A més, si estiguessin domesticats, no seria necessari sedar-los, extraure’n les urpes (desunglar), precintar-los la boca o tallar-los els ullals com es fa sovint amb els animals que s’empren en aquesta indústria.

Més informació: