Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Si continúas navegando, estás aceptando nuestra política de cookies. Pero puedes cambiar la configuración en cualquier momento. más información

Aceptar

Wiki FAADA

Els animals salvatges de la televisió, no són feliços?

Els animals salvatges de la televisió, no són feliços?

Les persones tendim a atribuir als animals característiques que són pròpies dels éssers humans, no dels animals pertanyents a altres espècies. Aquest fenomen es coneix com a antropomorfització. Així doncs, gestos que a nosaltres en semblen somriures o trets gestuals de felicitat poden no tenir un significat concret per a ells, anar en contra del seu llenguatge corporal o social i fins i tot ser mostres de por. L’exemple més clar és el somriure del ximpanzé, que en realitat és una ganyota de pànic; o el somriure del dofí que és tan sols la forma de la mandíbula.

Molts entrenadors que al·leguen tenir una relació especial amb els seus animals i afirma que són feliços i es troben en condicions òptimes, han patit greus atacs; alguns fins i tot han mort. La realitat és que, tot i que molts animals són separats de les mares per ser criats per les persones i són forçats a ser obedients amb els humans, arriba un moment en què amb la maduresa sexual, s’accentuen l’instint i la frustació, per la qual cosa solen tornar-se agressius. Per controlar-los, se’ls mutila, se’ls seda i se’ls obliga a passar fam.

A més, certes espècies com ara la majoria de primats o els elefants, són altament socials i necessiten la companyia d’altres individus de la mateixa espècie, i tot i això, en la indústria de la televisió se’ls obliga a viure en soledat. Aquest mer aillament ja és maltractament psicològic que provoca estrès i patiment als animals.

Més informació: