És complicat valorar tots els factors que poden intervenir en el benestar d’un animal deixant de costat criteris subjectius.
El que sí que és indiscubible és que un animal en un zoo hauria de tenir, com a mínim, aigua i aliment disponibles; un allotjament amb un ambient adaptat per tenir llibertat de moviment (córrer, nedar, excavar, grimpar, etc.); així com la possibilitat de desenvolupar tots els comportaments naturals propis de l’espècie, incloent-hi una estructura social similar a la que tindria en llibertat.
Debe también disponer de atención veterinaria (incluyendo la preventiva, la más importante si tenemos en cuenta que, en muchos casos, una vez el animal enferma, poco se puede hacer para que mejore). Debe tener la posibilidad de evitar situaciones estresantes o de miedo: para ello debe haber distancia de amortiguación entre el público y los animales, barreras visuales y que el animal puede esconderse de la vista de los humanos.
També ha de disposar d’atenció veterinària (incloent-hi la preventitva, la més important si tenim en compte que, en molts casos, una vegada l’animal es posa malalt, poca cosa s’hi pot fer perquè millori). Ha de tenir la possibilitat d’evitar situacions estressants o de por: per a això ha d’haver-hi distància d’amortiguació entre el públic i els animals, barreres visuals i que l’animal pugui amagar-se de la vista dels humans.
Aquests cinc principis estan basats en les Cinc llibertats desenvolupades pel Farm Animal Welfare Council (UK) en 1979.
Més informació:
